Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

500 apunts

Arribo avui a l’apunt número 500 des que vaig començar amb l’aventura que significa fer aquest bloc ara fa prop de dos anys (la Primera entrada és del 24 d’abril de 2006). Al llarg d’aquest temps de pràctica blocaire he procurat comunicar i rebre, explicar i escoltar, aportar i aprendre. Quan vaig començar a fer el bloc molta gent em comentava que això dels blocs no tenia futur, que només era un espai per abocar-hi egolatries frustrades. Egosfera en deien. Moltes i molts em deien: ‘no hi crec en els blocs, no són rigorosos. No te’n pots refiar’. O, fins i tot, ‘són una pèrdua de temps’. Moltes i molts dels qui ho deien avui són blocaires, tot i que val a dir que amb diferents nivells de constància i implicació. Per part meva, ja llavors solia respondre que, de la mateixa manera que succeeix amb els mitjans escrits, de ràdio o televisió, el problema no és el format, sinó el contingut, i que cal saber escollir. Cada dia que passa constato l’encert i les enormes possibilitats d’aquest mitjà, tant en l’esfera de la comunicació individual com en la de crear comunitat (m’agrada el terme catosfera, i celebro formar-ne part). Així doncs, aquest apunt número 500 no és res més que un petit aniversari que espero passi aviat desapercebut enmig dels 500 futurs apunts. Vé a ser una simple parada per tal de recuperar l’alè, mirar enrera per constatar el llarg trajecte recorregut, i seguir el viatge cap a (segueix…)

enlloc en concret, i tot arreu en particular.

Només a tall de curiositat, i malgrat ésser conscient que que no té cap mena de valor científic més enllà de l’anècdota, adjunto a continuació els apunts més llegits des de l’inici.

Per cert, dues notes finals (de l’apunt): primera, aprofito per agrair públicament a l’equip de Mésvilaweb
tant la iniciativa com la gestió de l’espai, així com l’enorme
eficiència a l’hora de respondre dubtes de blocaires maldestres com jo; segona, constato una evident preeminència masculina en el món blocaire. Crec que és ja hora de preguntar-nos com és que la presència femenina en la blocosfera és, proporcionalment, tant inferior numèricament a la masculina. Personalment confesso que aquest tema m’inquieta i em preocupa al mateix temps. Ho deixo apuntat per a desenvolupar-ho en un apunt ulterior.

Font foto: Savagechickens.com



  1. Felicitats Raül. Continúa com fins ara; la següent parada és el Parlament de Catalunya. Des de Sant Boi, una forta abraçada de complicitat i suport.

  2. Felicitats per aquest aniversari, significatiu, perque vas creure en la força dels blocs i estic segura que han estat molts que els han llegit. Els usuaris i lectors dels blocs creuen més en el que se’ns explica i comenta en els blocs que no pas en els diaris ….. i com molt bé dius, cal escollir i et trobes amb moltes impresions fresques, reals, sense embuts i per sobre tot els sentiments de la persona que escriu i ens informa per arribar a comprendre, encara que sigui una mica, aquest món tant complex i cruel que és la política amb les seves injustícies, denúncies, burocràcies ( que et fan sortir de polleguera )…..  com és el teu bloc.

    I per cert….. de presència femenina en el món blocaire n’hi ha !
    Enhorabona per aquests cinc cents posts i n’esperem molts més !
  3. Com que poques dones al blogs? De debó? Hauriem de fer un estudi…
    La veritat que si és un “altre món” nou dins l’àmbit dels medis de comunicació això de la blogosfera, però penso que hi ha blogs molt bé documentats (como aquest) i dels que es pot apredre tant.
    Felicitats pels 500, esperem que arribis als 5000.
    Salutacions,

    Joaqui(m)a

  4. Felicitats per aquests 500 apunts Raül. La veritat és que els blocs amb continguts interessants són aquells que tenen continuïtat i vitalitat.
    També estaria bé que la societat millorés en aspectes econòmics, socials, mediambientals, educatius, etc., perquè així també la vida seria millor per a tothom i totdon.

  5. que són les que metafòricament encenc per celebrar-ho; val la pena. Personalment, considero que aquest és un dels blocs –fins i tot dels ‘blogs’, si n’estenem l’abast fora de Cat– que s’escapa de la, em penso, ben definida ‘egoesfera’. No n’hi ha gaires. I, remarquem-ho, molt ben escrit; vull dir, que tot i ser l’autor personalitat prominent dins d’ICV, amb la qual simpatitzo, sense lliurar-m’hi del tot –segurament també per un pòsit de memòria afectiva històrica en haver estat en aquells temps membre del PSUC–, conserva una llibertat d’expressió i, gosaria dir, de posició, que facilita la proximitat i la participació en aquesta iniciativa (valgui).

    És obvi que amb això el que dic també és que no importa que el tema aparent del bloc sigui "Europa", ja que, de fet, és obvi que estem constantment parlant d’aquí. Si més no els comentaristes. Però aquesta és la gràcia de la participació feta en llibertat dins d’un espai que ho permet. Just és això el que específicament celebro.

    Que duri –el bloc o les perspectives de futur que obre. 

    Felicitats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Miscel·lània personal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent