Raül Romeva i Rueda

Ahir vaig poder gaudir, acompanyat de bons amics i amigues, del concert de na Concha Buika. Extraordinària, ella, i extraordinària la seva veu. En presentar la cançó Jodida pero contenta va voler-la dedicar a totes les dones que pateixen qualsevol mena de violència, però afegint un toc d’esperança en apel.lar al dret inalienable de tota dona a ser feliç. Ho va fer amb un to d’humilitat, i fins i tot de vergonya, que sempre m’ha fascinat en artistes que, per altra banda, desprenen una força creativa i sobre els escenaris desbordant. Va dir en el seu accent mallorquí: ‘em sent tan petita, parlant d’aquestes coses tan grosses’. I és que efectivament són molt grosses algunes de les coses que passen. Com el cas de na Svetlana, assassinada amb la complicitat, encara que sigui involuntària, de l’avarícia d’alguns programadors de televisió. (segueix…)
Sigui com sigui, un any més hem de recordar que són desenes les dones mortes a l’Estat espanyol per culpa de la violència de gènere, però que en són milers arreu d’Europa i del món, com són milions les que pateixen diverses formes de violència, de tota mena, fruit d’un model de societats patriarcals que encara no han entès que els drets de les dones són drets humans, i que són la base de tota societat que es vulgui dir democràtica i avançada.

Avui, 25 de Novembre, Dia per a l’Eradicació de la Violència contra la Dona, és molt més que un Dia per recordar una de les pitjors xacres que pateix avui la humanitat. És també un dia per passar comptes, de tot allò que cal fer, de tot allò que s’ha fet bé i de tot allò que s’ha fet malament.

I per a mi hi ha tres elements claus en aquesta lluita: TRENCAR el SILENCI, ACABAR amb la IMPUNITAT, i assumir la RESPONSABILITAT UNIVERSAL.

Trencar el silenci vol dir parlar-ne, de la violència, però sobretot de les causes. Vol dir, com s’ha fet, advertir i fins i tot prohibir a les televisions i programes d’entreteniment que es frivolitizi i es faci espectacle amb aquesta violència. En aquest sentit crec molt encertades les dues campanyes institucionals destinades, una, a abordar la desigualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral, i l’altra, a reivindicar l’amor en llibertat i sense violència. Especialment significatiu trobo que aquesta segona s’enfoqui cap a la gent jove, per a mi un dels sectors en què més esforços hem d’esmerçar, sens dubte.

Acabar amb la impunitat vol dir que primer hi ha d’haver lleis ambicioses, i després aquestes s’han de complir. Sabem, malauradament, que una llei no és suficient per canviar les coses, i encara menys les mentalitats patriarcals. Però encara ajuda menys la impunitat. En la mesura que la resposta policial, judicial, social, davant d’un crim sigui ràpida, eficaç, eficient, i exemplar, la impunitat anirà desapareixent. Cal saludar, en aquest sentit, els grans i constants esforços que s’estan fent, per exemple, al cos de Mossos i Mosses, de la mà del programa liderat per n’Alba Garcia (veure aquest apunt anterior Estius masclistes, per Alba Garcia Sánchez (El Punt, 22 de juliol de 2008) )

I, finalment, cal assumir la nostra responsabilitat universal partint de la base que el problema de fons és una estructura mental, social i econòmica fonamentalment patriarcal, que tracta la dona com si fós un ésser inferior a l’home, i per això mateix, susceptible de ser dominada. La manifestació d’aquesta violència és diferent a cada lloc, com també la seva dimensió. Però només afrontant-la globalment, universalment, tal i com exigeix el 3 Objectiu del Mil.leni (per la igualtat entre dones i homes) serà possible eradicar-la. No és, com sentim massa vegades, un problema que afecti, només ‘als altres’. I sobretot cal, per descomptat, invertir en educació i en prevenció.

Com diu na Mercè Claramunt, Presidenta de Dones amb Iniciativa: ‘ens hem apoderat de tot el mes de Novembre per denunciar aquesta violència i per recordar tot allò que encara cal fer per eradicar-la’. I és que, malauradament, encara ens en queda molt, de feina per fer.

Foto: acte a Girona sobre ‘Feminicidis, el problema global’, en què vàrem participar n’Alba Garcia, Mercè Claramunt, Rosa Bagué, i un servidor. Font : Diari de Girona