Seleccions Catalanes
Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes
Som prou valents?
Actualment hi ha dirigents catalans a federacions internacionals que no fan prou per les nostres Seleccions. Són vicepresidents, o fins i tot en alguns casos presidents, que mai no han tingut cap mostra de sensibilitat a l’hora de lluitar pel reconeixement de les federacions catalanes en competicions internacionals, tot i tenir a l’abast els mecanismes per fer-ho. Sovint, s’excusen en el fet que “la Carta Olímpica diu que només les federacions d’estats reconeguts per l’ONU poden competir oficialment. El dia que Catalunya sigui independent no hi haurà cap problema”.
Arribats a aquest punt, cal recordar que la Carta Olímpica va ser modificada el 1996. En efecte, l’aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, va canviar els criteris de manera que en els Jocs Olímpics només fossin reconeguts els estats que pertanyen a l’ONU. I el mateix Samaranch va pressionar perquè les Federacions Internacionals adoptessin en els estatuts aquesta restricció, ni molt menys obligatòria. Una mesura que moltes federacions internacionals, entre elles la d’hoquei herba, van aprovar impedint que nacions sense Estat com Catalunya poguessin formar-ne part. Avui en dia hi ha moltes federacions internacionals que no han inclòs en els estatuts la restricció que impedeix que els països sense estat puguin competir oficialment. Per això, avui en dia hi ha 21 Seleccions Catalanes que competeixen a nivell internacional amb tota normalitat i treballem cada dia per a que aquest nombre continuï creixent.
Caldria aprofitar la presència de dirigents catalans en organismes internacionals per afavorir la participació de les Seleccions Catalanes i no viure tancats en un immobilisme que impedeix seguir progressant. És hora de ser valents, i si els estatuts de les federacions s’han modificat una vegada per adaptar-los a la Carta Olímpica no costa res tornar a canviar-los per desdir-se’n i obrir les portes a les federacions catalanes. I més si els que manen són de casa. No hi ha excuses. Perquè l’esport català i Catalunya ho mereixen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!