Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

conversió

Ahir, en una roda de premsa convocada pel Vaticà per presentar el nou catàleg d’estampetes de sants (paraula, existeix), mossèn Luigi De Magistris, responsable emèrit del Tribunale vaticano della Penitenzieria Apostolica, va donar la notícia bomba i hui els principals diaris se n’han fet ressó: Gramsci, en els darrers dies de la seua vida es va convertir a la fe catòlica gràcies a una estampeta de Gesù Bambino. Immediatament, alguns especialistes, com Giuseppe Vacca, autor de biografies de Gramsci i president de la Fondazione Gramsci han expressat la seua opinió. Diu Vacca, documentadíssim, que no creu que siga cert, que en tota la documentació, molt detallada, sobre els darrers dies del polític sard no hi ha cap referència a aquesta conversió i, recorda, Gramsci va expressar explícitament poc abans de morir la seua voluntat de ser cremat. Diu també Vacca que, de totes maneres, de ser certa la notícia donada pel mossèn, no es tractaria de cap escàndol ni canviaria res, però que no hi ha cap prova documental. Un altre historiador especialista en Gramsci, Luciano Canfora, ha declarat: “Em temo que no és cert que Gramsci es va convertir in extremis, de totes maneres puc assegurar que Pericles no es va convertir al confucianisme”.
No sé si és cert o no, i no estic segura que siga important, però em fa gràcia que la cosa s’haja convertit en notícia de primera pàgina.
Torne a posar la foto de Pasolini davant la tomba de Gramsci al Cementiri acatòlic que ja vaig fer servir per una de les primeres entrades d’aquest bloc (que m’agrada molt) sobre el cementiri, Pasolini i Gramsci, i torne a copiar un fragment de Le ceneri di Gramsci de Pasolini:

Lì tu stai, bandito e con dura eleganza
non cattolica, elencato tra estranei
morti: Le ceneri di Gramsci

 



  1. Doncs ahir a la vesprada, l’akelarre que serveix de telediari nocturn de Telemadrid, presentat -per dir-ho d’alguna manera- per l’extremista Hermann Tertsch, va obrir amb aquesta noticia amd el delit de qui pren una dolça revenja, dient, i no m’ho invento, que els progres havíen rebut una pèsima noticia i que un dels seus ídols havia acabat passant per caixa (i d’aquí ja va passar a la Sibèria dels tsars i els bolxevics on es consumia l’opositor al president de la companyia que ara vol comprar Repsol i jo, que feia tres hores que havia sopat, vaig haver de canviar de canal, perquè una cosa és riure les rucades de Sánchez Dragó i l’altre digerir aquest mico biliós més de cinc minuts).

    El cas és que el bon i neutral periodisme de la nostra cadena autonòmica ni va mencionar la font interessada, ni els dubtes que tot plegat suggeria en els especialistes, ni res que fes nosa a l’agit-prop.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent