Per Tutatis!

Stefano Tamburini, Alain Chabat, Tanino Liberatore
La Cúpula

Temps era temps, quan el còmic per adults es deia “còmix” i encara no havien aterrat els nord-americans i canadencs amb les seves ulleres de pasta (ja sabeu), hi havia en Ranx (el cognom de “Xerox” el va perdre desprès de molt de buscar-s’ho). Llavors no hi havia sentiments depressius sinó ràbia, i no hi havia reflexió sinó violència extrema. Era l’època daurada del Punk al món del còmic i aquest personatge, vingut de l’Europa més fastiguejada de la vida moderna, regnava amb la seva amoralitat brutal. Ara tenim l’ocasió de contemplar tot el seu rastre de perdició en aquest volum integral, des dels seus inicis més fanziners fins l’estètica Liberatore que fou clau pel seu èxit.

La història, per qui no la conega, està ambientada en una mena de “ciberpunk” italià (amb un breu pas pels EUA) molt brut, un món ple de drogues i violència que resulta certament més “punk” que “ciber”. Els guions, vistos amb perspectiva, són ben naïf, i si deixem de banda la sensació de fàstic existencial que transmeten, trobe que són millorables. O potser és que no estic acostumat a un material tan directe, qui sap. Això sí, si us agrada el còmic no hi ha dubte que es tracta d’una peça que fa entendre moltes coses del que vindrà després i, d’altra banda, entretingut no hi ha dubte que ho és. De fet, és que no dóna descans.

Al seu torn, el dibuix és probablement una de les raons del seu èxit. Deixant de banda el primer episodi de Tamburini, on es marquen les línies mestres, el treball de Liberatore resulta encara avui impactant. La seva carnositat i aquell color tan característic encaixen perfectament amb la història i la porten molt més enllà. En concret, la porten a convertir-la en una icona generacional (de la generació “El Víbora” podríem dir?). De tota manera, val a dir que era millor dibuixant que narrador gràfic.

En fi, en una època plena d’adaptacions cinematogràfiques de còmics, ningú no s’atreveix encara amb aquest. No serà a Hollywood, ja us ho dic ara, no tenen el que s’ha de tenir per fer-ho bé. Per alguna raó serà. En conseqüència, cal recomanar aquest volum als vells rockers del còmix underground, que de segur que el sabran apreciar, i a tots aquells que vulguen saber com era el còmic per adults abans de la seva domesticació. Ja dic ara que no agradarà tothom, doncs és un plat fort. Però, era de justícia editar-ho, i per cert que la reducció de tamany em sembla fins i tot encertada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!