Per Tutatis!

Christophe Chabouté
Planeta DeAgostini

Chabouté, tot i el poc predicament que ha tingut per aquestes terres, és sens dubte una de les vaques sagrades del còmic europeu per adults. En certa mesura, pels qui no el coneixeu, el seu enfocament és proper al d’Étienne Davodeau. És a dir, estem parlant d’un autor complet que porta a terme tant la part literària com la gràfica i que mostra un interès, diguem-ne, més social a les seves històries i personatges. Però, no us deixeu endur pels prejudicis. Aquest fet no va deslligat de la construcció d’un drama com el que podem llegir a “Purgatorio” sinó tot el contrari. De fet diria que és aquest rerefons de compromís social el que es constitueix com a motor de canvi enmig d’una història de caire fantàstic (en principi) que posa la intimitat del protagonista al centre del seu interès.

Bàsicament aquesta tracta d’un home que ho perd tot en un incendi i, mancat de qualsevol suport social familiar o d’amics, passarà un calvari primer figurat i després real al “purgatori”. Val a dir que la història està molt ben construïda i que, al llarg dels tres episodis, sap donar girs per mantenir l’interès i desenvolupar allò que té intenció d’explicar. I dic això últim pel fet que estem davant una obra que, en certa mesura, ho és també de tesi. O com a mínim ho sembla, tot i que en llegir el final he arribat a dubtar-ho i he pensat que no era del tot rodona com a tal. En aquest sentit trobe que li falta donar-li una volta més a tot plegat. Això sí, és ben entretinguda i es llegeix de seguida.

D’altra banda, s’ha de destriar l’ofici que té l’autor quant a la planificació, el dibuix intencionat i l’art de la narració gràfica en general. Sense pretendre inventar res, sap perfectament disposar dels recursos més clàssics del llenguatge del còmic per transmetre fets i sentiments. El color, per la seva banda, també m’ha semblat molt encertat amb aquella gama cromàtica tan fosca.

En conjunt, em sembla que “Purgatorio” és una obra consistent i ben recomanable, especialment pels més afins al còmic europeu que es diria seriós. Reconec que es queda un poc per sota de la meva expectativa, i que al final m’ha deixat una certa sensació de “deja-vu”. Però, igualment la meva valoració general és positiva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!