Per Tutatis!

Beto Hernandez
La Cúpula

Diria que amb aquest volum les aigües
tornen al seu llit. Beto Hernandez, autor més que consolidat al
panorama del còmic per adults americà, ens havia fet gaudir
darrerament amb dues propostes més negres del que ens tenia
acostumats amb “Una oportunidad en el infierno” i “Hablando del
diablo”. Va ser una bona experiència però ara toca reprendre el
fil de la vida quotidiana, però gens avorrida, de Palomar. El poble
més famós del panorama comicaire independent té en aquest recull
una nova crònica de les seves vicissituds que caldrà afegir a “Rio
Veneno”, “Palomar” i “Luba”.

Com de costum algunes coses
seran previsibles i d’altres no. Entre les primeres hi ha els
personatges de sempre d’aquesta novel·la gràfica riu que composen
el seu repartiment coral. Hi ha també la solvència com a guionista
i dibuixant del seu autor, i per suposat el seu estil tan fàcilment
reconeixible. Quant a les parts que ens sorprendran hi ha un bon
parell d’històries entrecreuades que, lligades amb la fantasia màgica habitual, tenen el sentit que nosaltres li vulguem donar. Com
la vida mateixa, vaja. No sé si a vosaltres us passa però amb
Palomar tinc la sensació que té vida pròpia, que existeix realment
i que Beto Hernández tan sols va de quan en quan a recollir
històries pels guions dels seus còmics.

A banda d’això, com també
he comentat en altres ocasions, em segueix agradant molt la seva
capacitat per recollir el testimoni del còmic més tradicional i
inofensiu i dur-lo molt més enllà, quant al dibuix i la narració
gràfica. En fi, no negaré que té un caràcter especial que fa estranya la primera impressió però, a aquestes altures haurien de sobrar les recomanacions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!