Per Tutatis!

Jean-David Morvan, Jiro Taniguchi
Ponent Món

No he llegit cap àlbum amb guions de Morvan, al qual potser coneixeu per sèries com “Estela”, “Hk” o “Nomad”, però pel que sembla té fama de ser un escriptor solvent. De fet així ho demostra en aquest primer lliurament de “Mi año” tot i que, com ocorre habitualment quan es treballa amb el mestre nipó, la càrrega artística sembla decantar-se a favor de l’estil de Taniguchi. No és només per l’estètica, la qual fa goig de veure a tot color i en aquarel·la, sinó pel propi to de la història. Es tracta d’una obra dramàtica sobre una xiqueta de vuit anys que pateix la síndrome de Down i del món que l’envolta, de com va afrontant ella mateixa i els seus pares els problemes que es van plantejant en anar creixent.

L’estructura està pensada en quatre volums, corresponents a les quatre estacions de l’any, de la qual ara podem llegir el primer lliurament. El guió està molt centrat en els sentiments, essent especialment destriable el contrast entre el punt de vista de la xiqueta, sovint representat per dibuixos infantils, i el dels adults. Així mateix, també m’ha sembla encertat l’exercici de contenció que es fa en un tema que podria resultar fàcilment lacrimogen. Tenint en compte que la història no està completa, i que de fet tot just la veiem començar, he de dir que el seu estil narratiu clàssic funciona com un rellotge. Es nota que hi han posat gran cura en els detalls, que al final és allò que importa, i s’ha confiat plenament en les qualitats de la narració gràfica i el dibuix de Taniguchi per explicar allò que no es pot dir en paraules. Evidentment, un encert.

Veurem com evoluciona als pròxims tres lliuraments però, apostaria a que estem davant una novel·la gràfica notable. Per ara, com a mínim, em recorda en molts aspectes els treballs més íntims de Taniguchi. Tenint en compte això, i la menció especial que cal fer del color, trobe que paga molt la pena de llegir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!