Per Tutatis!

Seth
Drawn & Quarterly

La vida pot estar molt bé, tant si et rendeixes com si no ho fas. I si la teva vida no és tan interessant com per anar emplenat pàgines i més pàgines d’històries autobiogràfiques, no és mala elecció començar a fer falses biografies. Alguna cosa així degué pensar Seth quan, després de l’èxit de It’s a good life if you don’t weaken va donar el gir que suposava Clyde Fans, al qual al meu entendre encara li quedaven aspectes per madurar. En canvi, quan poc després va abraçar el concepte de novel·la gràfica en tota la seva extensió va parir una obra d’una excel·lència indiscutible: Wimbledon Green. A mig camí entre la biografia estil Citizen Kane i el concepte artístic de Chris Ware, semblava que definitivamet havia trobat el camí per expressar allò que la seva inconfusible veu i el seu imaginari personal estaven demanant a crits.

Ara, amb George Sprott, serialitzat al diari The New York Times, Seth dóna mostres de la seva maduresa creativa amb una obra deliciosa des de tots els punts de vista. Des de la fragmentada història fins l’ambientació que l’envolta, passant per un disseny editorial que lliga perfectament amb la seva narrativa gràfica, tot està pensat amb molta cura i executat amb encert. Aquí es respira estima per l’ofici pels quatre costats, i no només per la notable grandària física de la mateixa. Per cert que ara parle de la luxosa edició original, la qual no té equivalent en la versió espanyola que, literalment, no és brillant.

En fi, personalment he gaudit molt d’aquesta obra, tant pel contingut de la mateixa com pel que comporta quant a explotació dels recursos del llenguatge del nové art. Aquest és un còmic que vol ser-ho, i no mesurar-se per paràmetres estrictament literaris. Sense ser una obra realment experimental, trobe que segueix un camí valent en el seu plantejament i que ho fa amb molt d’encert. En altres paraules, totalment recomanable!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!