El patró d’un matí desigual
Aquest matí havia de portar el cotxe a netejar. M’havien donat hora a dos quarts de vuit, a la Fupar. M’hi he presentat puntualment. Com que no és a prop de casa i s’havien de quedar el cotxe un parell d’hores, he pres l’ordinador per aprofitar l’estona en alguna cafeteria que trobés.
A un quart de vuit, els carrers de Terrassa pels que he passat començaven a notar l’actitivitat dels seus ciutadans en forma de treballadors. A banda d’una desena de cotxes, he compartit els carrers lleugerament il·luminats per un sol poruc amb dones que caminaven a pas accelerat. No he vist cap home que caminés així.
Quan he deixat el cotxe al lloc de rentar, he anat a un forn o pastisseria que he trobat prou còmode i polit. Quan jo he entrat, tan sols hi havia les tres noies que hi treballen. Atrafegades darrere el taulell, m’han servit un cafè amb llet i un entrepà de pernil i formatge que no passarà a la història.
He obert la tapa del portàtil i he començat a escriure. He demanat si tenien connexió a internet disponible pels clients. Però no. Potser millor així, perquè m’he dedicat a avançar feina. Amb tot, no m’he pogut estar d’observar la vida social que genera un lloc així. Mentre hi he estat jo —una hora i mitja, pel cap baix— han entrat set o vuit homes d’entre quaranta i setanta anys i una parella de senyores. Les senyores s’han assegut, com jo, a una taula i s’han posat a parlar ‘de les seves coses’. Els senyors, en canvi, han reposat llurs culs als tamborets de la barra i han donat conversa a les dependentes (tres noies pels volts dels trenta anys cadascuna).
A primera vista es poden començar a treure conclusions de la meva observació a la lleugera. No cal. Tan sols és l’observació d’un matí d’un 4 de gener. Potser és un patró habitual i general. Jo diria que sí que acostuma a haver-hi més dones enfeinades a primera hora i més homes a les barres de les cafeteries i dels bars. També em sembla evident que hi ha més dones servint als llocs de menjar. I ara poden presentar-se un seguit de perquès prou lògic.
Per què hi ha més dones servint menjar? Per què hi ha més homes a les barres? Per què les dones corren pel carrer a primera hora cap al lloc de feina? Els homes van a la cafeteria perquè tenen temps lliure al matí? Hi van perquè els agrada més prendre cafè? Hi van perquè és cosa d’homes i és costum? Hi van perquè hi ha dones a l’altra banda de la barra?
Per què els propietaris de locals de menjar (cafeteries, forns, menjar preparat, supermercats, bars…) prefereixen contractar dones? S’hi presenten més dones que homes a les ofertes de feina relacionada amb menjar? Els propietaris dels negocis tenen algun coneixement sobre les capacitats femenines de servir el menjar que la resta desconeixem? És que culturalment confiem més en una dona per a servir-nos menjar que no pas en un home? És una qüestió de salari?
De preguntes, en podríem fer una muntanya. I la resposta no seria única. Tan sols volia advertir d’un patró que no és nou, que és evident i que ens situa encara lluny de cap indici d’igualtat. Tenim molta feina i molts cafès per fer encara.