Fa vint anys que l’Ovidi Montllor ens va deixar i sempre, quan en parlem, hi ha aquella mena de cantarella, de simfonia del lament i l’acusació. “Quina vergonya, Catalunya el va deixar morir a l’oblit”, “ningú no va fer res per ajudar-lo”, “Catalunya és així, maltracta els seus talents”. (…)
Aquí podeu seguir llegint l’article complet de Jordi Bianciotto que publica Nació Digital