Festa Ovidi Montllor

Què representava l’Ovidi per a tu abans de fer el llibre i què ha variat, eixamplat… després de fer-lo?

Quan vaig conèixer l’obra de l’Ovidi ara fa uns anys em va captivar: la intensitat de la seua veu, la força de les seues paraules i les barreges d’estils musicals en els seus discos em van fascinar. Després vaig conèixer l’actor de cinema, aquell que feia pel·lícules i papers de diversos estils. I vaig descobrir que abans de fer tot això, l’Ovidi havia estat actor de teatre, de teatre independent des de ben jove. L’Ovidi es presentava davant meu com un creador immens, i del meu poble, un autèntic obrer de cultura.

Vaig començar a treballar en el llibre amb una intuïció: darrere del cantant, músic i actor devia haver un magnífic poeta. El vaig trobar. I així la figura de l’Ovidi s’ha eixamplat de nou davant meu. L’Ovidi sempre ens obre nous camins. Estic segur que encara ens queda molt per descobrir de l’Ovidi.

Què aporta el llibre per a conèixer l’Ovidi Montllor?

Crec que el llibre aporta al lector moltes coses: podem descobrir i conèixer quins eren els seus somnis, il·lusions i compromisos, sobretot expressats mitjançant les seues paraules i la seua poesia. Eixa és la principal aportació del llibre: descobrir l’Ovidi poeta. El poeta que va escriure versos intensíssims i on ens diu aquelles coses que mai diria en una cançó. Ens permet conèixer al poeta que ens va deixar més de 400 poemes, dels qual ací se’n presenten una bona part. Al poeta que va escriure poemes d’amor dedicats a les seues parelles, filles, pares i amics. Al poeta que s’estimava moltíssim als seus dos pobles: Alcoi i Barcelona.

I també al poeta que va retre homenatge als seus poetes i que, amb això, els va fer nostres. A l’Ovidi que va dir Salvat-Papasseit, Blai Bonet, Pere Quart o Joan Fuster. I, sobretot, podrem descobrir la seua relació amb el seus germà, amic i volgut Vicent Andrés Estellés.

Per què aquest títol?

L’Ovidi era un treballador de la cultura que va fer música, cinema, teatre i poesia, inclús doblatge. I això és perquè abans de dedicar-se a la cultura va treballar en 36 oficis. Però, sobretot, l’Ovidi era un treballador apassionat de les paraules, una persona que, a més, tenia la convicció que la poesia era un arma de transformació social. Treballava les paraules fins un detalls minuciós: escrivia els textos de les cançons i poemes i els tornava a escriure. Feia canvis, anotacions, més canvis, noves anotacions… fins tenir el text just. Sense cap dubte, és un obrer de la paraula.

Què trobem al llibre i què hi hem de buscar?

En el llibre trobarem els seus fulls de treball, imatges i fotografies que fins ara no s’havien vist o eren poc conegudes, les lletres del disc “Verí good” que mai va poder fer, 70 textos la major part inèdits, anècdotes del seu dia a dia contades pels amics i familiars, etc. Amb tot aquest material podrem conèixer a l’Ovidi més personal i, sobretot, a un Ovidi amb sentit de l’humor magnífic. Tot i sent molt tímid, tenia un sentit d’humor desbordant. Per exemple, quan estava de viatge s’enviava a sí mateix postals des de Moscú, Berlín o París. I, també, podrem conèixer moltes anècdotes i coses curioses que li passaren en vida i que demostren el gran sentit de l’humor que tenia l’Ovidi.

L’Ovidi Montllor és una figura viva, actual, quant a la seva actitud, la seva visió de la vida, la seva manera d’entendre el paper de l’artista?

L’Ovidi és totalment actual. Els seus compromisos són els nostres. Els seus compromisos estan en les seues cançons i poemes i, per això, la seua obra és totalment actual i forma part de nosaltres.

Representa l’esperit de la lluita, de les ganes de canvi, de fer les coses d’una forma distinta, de les ganes de viure. És l’esperit del carrer, dels moviments culturals i socials, de la lluita obrera, del moviment llibertari. És tot això i moltes coses més.

S’ha convertit en un referent per a les noves generacions que han descobert en ell un creador immens i un cantant i autor de cançons que deia les coses clares, en alt i pel seu nom.

Creus que la gent que no el va conèixer en vida, realment coneix l’Ovidi?

L’Ovidi era tímid i, segurament, en la proximitat és on es podia conèixer la seua vertadera essència, a l’Ovidi més personal. En una entrevista que va concedir a finals dels vuitanta establia que “no és bo dir-ho tot. És més interessant tenir secrets”. D’alguna forma, l’Ovidi defensava així la seua intimitat i identitat més personal.

Podem conèixer l’Ovidi a través de les seues cançons i poemes. També a través dels seus escrits i pensaments, dels quals el llibre en recupera una bona part. Però com introduïa abans, sempre ens quedarà molt per descobrir de l’Ovidi. Núria Cadenes estableix que a l’Ovidi no te’l acabes mai. Té raó. És impossible. Sempre descobrirem algo nou. Però tots, els que el van conèixer en vida i els que l’han descobert recentment. Encara té moltes coses a dir-nos i no deixarà de fer-ho.

Campanyes com l’actual què poden aportar realment a aquest coneixement?

En primer lloc, recuperar la seua persona i obra. Això ens permet mantenir-la viva, fer-la també immortal. Ens permet donar a conèixer a les noves generacions a aquests creador tan immens. Ens serveix també per reconèixer als creadors compromesos de la nostra cultura. Ens permet reivindicar els nostres drets. Són tantes coses les que ens aporta l’Ovidi amb la seua vigència!

Aquestes campanyes són realment interessant perquè parteixen d’allà on ve l’Ovidi: de la base de la societat, del carrer, dels col·lectius culturals, veïnals, socials, sindicals, polítics, etc.  Ens permeten redescobrir l’Ovidi i profunditzar en aspectes concrets de la seua vida, obra i llegat.

El seu “mite” ve donat per la seva personalitat o és per la manca de “normalitat” del país?

Segurament serà per les dues coses i per algunes més com la importància de la seua obra. El dia de la seua mort, els principals mitjans de premsa escrita de l’estat (El país, El mundo, La vanguardia, El punt o Avui) obrien les seues edicions amb aquesta noticia en la portada: “La Cançó se queda sin Ovidi”, introduïa El país. També és cert que l’havien arraconat durant l’última dècada. En aquell moment naix el mite i, gràcies a la societat civil que ha realitzat campanyes com aquesta, l’Ovidi ha esdevingut finalment un clàssic. Ja ningú pot negar la importància de la seua obra. 13 discos, 43 pel·lícules, més de 30 obres de teatre i dos llibres escrits per ell formen part del seu llegat.

El mite a esdevingut clàssic i, amb això, retornem cap a la normalitat del país. No hi ha qui ho pare.

Aquesta entrevista s’ha publicat al monogràfic “Ho juguem totes o estripem la baralla” editat per la campanya.
El llibre “Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula” ha estat editat per Sembra llibres