Festa Ovidi Montllor

Des del dia 10 de març, l’espai Tinta invisible, al carrer del Lleó, 6, de Barcelona, acollirà l’exposició “El pas del temps farà de nosaltres colors“, de Jordi Albinyana. Aquest dia es farà la inauguració, a partir de les 7 del vespre, i es podrà visitar fins al dia 8 d’abril.

“Ovidi Montllor aplegà l’any 93 a les tres ben tocades a l’Olleria i dinà un blanc i negre en el bar del Xurro. Els de L’Olla el varen rebre amb un «Què dius?» i el d’Alcoi els digué un fum de versos de Joan Fuster (el qual havia faltat l’any anterior) i, en acabant de sopar, el «No hi havia a València dos amants com nosaltres…» en el Plata.

Se’n tornà com havia vingut: a soles. I, un parell d’anys més tard, se n’anà de «vacances» allà on brama la tonyina. El pas del temps féu de nosaltres colors, i d’ell un enyor que no se satisfà només amb la seua obra o la dels artistes, musicals i no, que l’han succeït.

El nostre Ovidi, «l’Ovidi», ressuscità per a l’aniversari que en feia deu i s’ha passejat d’ençà per les mars i muntanyes d’esta terreta en forma de cançó, pròpia o aliena; en la veu de cantants i en el gest de músics i actors, però també en les mans dels artistes plàstics que han volgut reproduïr l’esperit lliure de l’Ovidi insubornable.

I enguany, Ovidi, enmig del seu no parar en torreta dylanià, ha tornat a l’antiga Alqueria de les Olles i ha passat per ca la Corrunda, on el seu nét major li ha preparat el repertori per a una nova gira: deu de les cançons més sonades del xeuet alcoià, gravades en fusta, estampades sobre fulls Imagine Silk de tres-cents cinquanta grams i alçades dins d’una carpeta de cinquanta per setanta.

Cada una de les deu planxes, tirades de cinquanta en cinquanta, té un color definit i definitori, llevat de la de Montserrat, que els du tots: ací, Jordi Albinyana fuig de la rotoscòpia ovidiana habitual per a reescriure els versets d’Estellés, de Salvat-Papasseit i d’Ovidi mateix amb una nova iconografia, reminiscent dels cartells artesanals d’èpoques convulses.

Els amants, els companys, Teresa la Loca, la fera ferotge o la sageta de foc es lligen amb claredat de la mà d’Albinyana per a omplir els lligalls amb les quals seran lliurades als nous amos, en un dia que durarà anys. Perquè tot és de tots. Au!”

Toni de l’Hostal