Oi?

Pot costar de creure, però què hi farem. Sona el timbre, vas fins a la porta, mires per l’espiell i adverteixes dues ombres d’aspecte gens sospitós. Podrien ser dues veïnes. Obres, i qui et trobes? […]

Les ombres són dues dones de mitjana edat amb vestit jaqueta i carpeteta sota el braç. Dins la carpeta, segur que ho endevineu, exemplars de la revista Atalaia. En efecte, hi tornen: la secció femenina local dels Testimonis de Jehovà ve a encolomar-nos el seu producte.

Hi ha casualitats curioses. L’altre dia comentava la rara coincidència entre la visita d’un rebentapanys i l’oferta de protecció d’una empresa de seguretat. Ara, dues setmanes justes després d’una passada per urgències, arriba la sempre inoportuna visita d’aquests sectaris.

Si no fos que tenim poc temps per mirar de fer massa coses, potser valdria la pena esmerçar-ne una mica a descobrir com és que uns i altres han accedit a les llistes de serveis de la policia o de pacients rebuts als hospitals. Perquè no ho suposo, n’estic segur: la trucada de fa unes setmanes, la visita a domicili de fa pocs dies, no són fruit de la coincidència. Obeeixen a una pràctica sistemàtica, que no és precisament la de realitzar desinteressades obres de misericòrdia.