Oi?

Quina cara hi posaríeu si, quan vas a veure un pis que t’ofereixen de lloguer, i t’hi interesses, i en demanes les condicions, et diuen que has de personar-te a l’agència i dur, perquè l’amo vegi si seràs prou solvent, les últimes… làmines? […]

Però ben mirat ja deu ser això: la majoria de nòmines, amb prou feines arriben a làmines, i encara de paper vegetal.

I així hem d’anar buscant crèdits i avals per trobar teulada, un lloc per viure, ni que sigui trist, precari, misèrrim.

Tu rai, sembla que et diguin, que amb la il·lusió i les ganes ja en faràs un lloc acollidor. I mentrestant, la mesura més notòria de les administracions per millorar el problema de la vivenda sembla que és plantejar-se com amagar l’ou.