Oi?

He seguit de lluny la polèmica que generava la concessió del Premio Nacional de narrativa a la novel·la La vida invisible de Juan Manuel de Prada. […]

I dic que l’he seguida de lluny per no dir que no l’havia seguida, convençut que aquest era un afer propi de pàgines de cultura de diaris espanyols i para de comptar.

Però vet aquí que em cau a les mans l’article que Suso de Toro, escriptor gallec i membre del jurat, va publicar sobre la cosa al diari El País. Suso de Toro planteja, amb la seva agudesa habitual, el malestar que com a jurat va sentir per la interferència de la tensió política en una discussió que volia principalment literària i, alhora, pel menyspreu que sectors prou majoritaris del jurat mostraven per les altres llengües del Regne.

I sí, altres cròniques detallen com va anar d’un no res que a la votació final El fill de l’acordionista d’Atxaga no s’endú mèrit i glòria, i detallen també en quina mesura el resultat final va generar malestar en altres membres del jurat, sobretot els provinents de cultures altres que la que s’expressa en llengua espanyola, els bascos i els gallecs.

I aleshores se m’abraona, com una ombra fantasmagòrica, aquest interrogant, que no em trec del cap: i de membres catalans, que no n’hi havia, al jurat? Miro i remiro la relació que en publica El País i no n’hi sé reconèixer cap. I en canvi, sí que es veu que va passar per sobre de la taula on es deliberava la proposta de premiar el Purgatori de Mira. Quines coses.