Oi?

Mentre dissertava sobre els límits del tarannà, ZP i Rajoy trituraven el meu moderadíssim optimisme i refrescaven l’esperit loapesc, ara […]

ara sota l’etiqueta de “comissió bilateral PSOE-PP on tots dos partits es comprometen a dialogar sobre les reformes de la Constitució, dels Estatuts d’Autonomia i del finançament autonòmic i sanitari“. L’home del somriure, ¿és d’una intel·ligència que ens depassa a tots i té unes habilitats tàctiques que sempre ens agafen desprevinguts, o bé rere la pell de xai del diàleg serè i la discrepància tranquil·la s’hi amaga un altre espanyol de vella escola?

M’explico. Això de la comissió aquesta, ¿deu pretendre neutralitzar el discurs barbàric i incendiari del PP, i aleshores la trobaríem bé i tot? O, per contra, aprofitant l’avinentesa, plantifica un doble pany i forrellat al debat que, paral·lelament i, què punyeta, complementàriament si tots ho haguéssim volgut, estàvem covant els uns a Euskadi i els altres a Catalunya?

Gat escaldat amb aigua tèbia n’hauria de tenir prou. Va dir ZP: acceptaré l’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya. Diu ara ZP: consensuarem PSOE i PP tota reforma de l’estat de coses. I a partir de dilluns, Piqué i sus mutxatxos començaran a dir què s’hi val i què no i la ponència de l’Estatut, assenyadament aconduïda per socialistes i tutelada per psoecialistes, aniran afegint aigua al vi ja esclarissat que ens preparaven.

La meva conclusió? Que es confitin la comissió. Que es confitin la seva Espanya. Si cada vegada que hi ha una qüestió d’estat els dos partits espanyols es pensen que poden decidir-la a soles i d’esquena, si no contra, els altres, contra realitats territorials diferenciades (com ho reflecteix clarament, convocatòria electoral rere convocatòria electoral, la diferent composició política de Catalunya i del País Basc, sobretot), com si se’n defensessin, doncs que s’ho facin. No ens volen? Doncs que ens deixin i santes pasqües.

Algú que conegui l’Estat espanyol, la seva història i la seva diversitat real, ¿pot creure que es pot dibuixar un mapa estable i còmode per a tothom sense que catalans i bascos participin del seu disseny? Aquella tan celebrada diferenciació constitucional entre nacionalitats i regions, ¿no servirà per a res? Una vegada més abans que separatistes hi ha separadors.

Suposo que els qui continuen confiant que una altra Espanya és possible tornaran a demanar-nos paciència. Paciència? Jo ja m’he cansat d’esperar, de deixar fer, de confiar, de beure a galet, de ser provincià.