Sacsejades i saquejos
Què passa si algú s’empesca una bona frase per sacsejar l’audiència i quan els la llança perd, mireu si és poca cosa, només una simple s? […]
Aquell algú feia, amb la millor disposició, l’elogi de tot un personatge excepcional, dels que deixen empremta, i el va coronar amb aquesta frase:
El nostre home es va proposar saquejar la consciència dels ciutadans…
Saquejar-la, sí, va dir. Per a consternació de l’auditori, no sé si realment sacsejat o definitivament saquejat, i perplexitat dels pròxims a l’homenatjat, que encara es pregunten si es va tractar d’un lapsus o d’una arriscada metàfora. Perquè potser sí que l’home va ser, independent i solitari, adust i aventurer, una mena de pirata de l’esperit i de l’intel·lecte que ens ha llegat una cova plena de tresors.