Vist on som i abans de llençar el barret al foc, potser valdria la pena prendre en consideració algunes de les propostes que aquests dies circulen per l’espai públic. […]
Primera proposta. Sumar-se amb entusiasme a la campanya pel referèndum espanyol sobre Catalunya. Algú pot imaginar un escenari més favorable? Suposem per un moment que Espanya vota majoritàriament contra les aspiracions expressades pel nostre Parlament i els ciutadans de Catalunya hi voten a favor. Conclusió: Espanya no vol Catalunya i ho manifesta amb hostilitat visible. ¿Voleu dir que aleshores la Comissió Europea, les Nacions Unides o ni que fos el Fòrum de Porto Alegre no ens empararien? Quin gran pas cap a la independència! Gràcies, Mariano.
Segona proposta. Que Esquerra acati sense fer-nos ballar més el cap les pressions d’arreu i digui que sí de pressa a l’Estatutet. I aleshores que comenci a preparar el vot favorable al referèndum. El lema: “Més val això que res.” I l’endemà de la sanció popular, que cal esperar favorable, seguint el vaticini del President Pujol, i per tant de tronc amb Convergència malgrat la gelosia, que engegui una nova campanya. Una campanya com ara: “De mica en mica s’omple la pica.” O bé: “Som-hi! Per un nou estatut: a la tercera va la vençuda.” O bé: “Qui no plora no mama. Tornarem a plorar. Tornarem a glatir. Tornarem a rebre”, i mireu que oportunament ambigu.