Oi?

M’explicava un company de fatics acadèmics una escena viscuda durant el curs, potser en un moment d’esclat ja primaverenc.
[…]

Vas, entres a classe, t’adones que t’has oblidat el que et calia i, abans de sortir, com excusant-te davant els i les alumnes, recorres a la saviesa popular:

Qui no té cap ha de tenir cua.

Aleshores et ruboritzes. No és precisament la cua el que resol els problemes de memòria. En què devia estar pensant? Quina imatge devia tenir present? Cada dia és més difícil fer classe a criatures de segons quines edats.