Problemes de comunicació
Diu que el Conseller en Cap se’n va anar a fer una ronda per Catalunya Ràdio i en va deixar anar de fredes i de calentes tant sobre l’emissora pública i nacional com sobre les habilitats comunicatives del seu equip directiu. […]
Ja és gros que s’hagi de retreure als responsables d’un dels mitjans de comunicació principals del país defectes de comunicació. Com per refiar-se’n, com si diguéssim. És clar que, a la vista de la crònica que de les seves paraules feien els diaris diversos, es pot dir que els problemes que retreu tampoc li són ben bé estranys.
Sí, ja sabem que les versions contradictòries d’unes mateixes paraules no tenen per què ser atribuïdes forçosament a la boca que les ha pronunciades. Vaja, que de vegades sembla que el missatger faci bo el tòpic i es vulgui fer matar. Vegeu, si no, de conciliar el resum tal com apareixia a La Vanguardia (i, com heu pogut veure més amunt, a l’Avui, i també a El Punt) i com es podia llegir a El País.
No m’ho invento. Per als qui no hi tinguin accés, el titular del de Barcelona era: “El conseller en cap visita Catalunya Ràdio y reprende a la directora de la emisora pública.” El quadernet català del de Madrid, en canvi, interpretava així l’excursió consellerina: “Bargalló rechaza las críticas a la programación de Catalunya Ràdio”. Ell bé devia dir una cosa i l’altra, però un i altre titular no són ben bé el mateix, oi?
Problemes de comunicació, doncs? Qui estigui escàs de mala fe que llenci la primera pedra.
Engego la tele, la de casa, i em sorprèn l’anunci d’un nou programa, Torn de preguntes, on diu que el President Maragall respondrà les qüestions que li plantegin els ciutadans, no sabem si només avui dimecres o de tant en tant. Potser és una bona iniciativa, jo no ho sé, una manera de vestir amb aires nous les entrevistes que periòdicament les teles públiques d’arreu fan als presidents d’arreu. Potser sí, però trobo que la cosa fa un tuf una mica populista. Tot i que no ho volia, m’ha recordat el Chaves aquell de Veneçuela, que es veu que es marcava uns talk shows de star mediàtica que ni t’ho imagines. Hi ha qui diu que aquest nou programa és la primera mostra palpable de l’extrapolació del model BTV -els qui la freqüentin i no tinguin mirada sectària ja saben quin és- a la cadena nacional. No ho sé. Només sé que entre els socialistes, tant dins el partit com en els centres d’influència mediàtica, hi ha veritables professionals de la propaganda. Vaja, imagineu-vos què dirien els diaris si la iniciativa hagués estat d’en Pujol o d’en Mas.