Oi?

Diu el diccionari que amb un "oi" demanem la confirmació del que diem. També, l’assentiment a una demanda. O la conformitat al que s’acaba de dir. De vegades és una exclamació de sorpresa. O de dolor.

Jo, no sé ben bé per què, dic molt sovint "oi" almenys en les primeres tres d’aquestes accepcions. Mai, en canvi, en el sentit usual a les Illes, que quan diuen "ois" volen dir "fàstics".

Potser perquè sóc, en el millor sentit de l’expressió, barceloní. O perquè podria signar amb aquestes dues lletres, que també són les meves inicials. Quines coses, oi?