Neurona espremuda
Un d’aquests dies, a Cantamania, el programa estiuenc estrella de la Nostra, gràcies en siguin donades a les ments visionàries de Gestmusic, es va veure el que pot donar de si estrènyer massa el cervell quan hi ha altes probabilitats que només hi circuli una solitària neurona. […]
Després d’una de les caraòquiques intervencions, sempre memorables, l’astre masculí encarregat d’animar la festa s’adreça a la coratjosa intèrpret i li etziba: "Quina veu, i com l’has bordada, aquesta cançó!" I, sense gens de por de ser mossegat ni la més mínima consciència d’haver tractat ningú de gos, en aparença ni tan sols per part de la per uns minuts escassos protagonista de la cosa, va passar al següent punt del guió i la festa va continuar.
Doncs au, bordeu bordeu que la vida és curta i l’estiu s’acaba.