Un cop l’any, la sessió de treball del jurat del premi Lletra és un pretext privilegiat per prendre el pols a la presència de la literatura catalana, en el sentit més ampli del concepte, dins la galàxia internet. […]
No som conscients, no podem ser-ne, de com modifica aquest nou espai la nostra experiència de la cultura, de la lectura. Ni, encara menys, de què arribarà a implicar aquesta transformació. El canvi deu ser encara prou imperceptible, però també sembla ja segur.
Per exemple, canvia i no pas poc les coses disposar d’un gavadal d’informació sobre, posem-hi, Joaquim Amat-Piniella, d’aquella mena de documentació que fins ara era, habitualment, en el millor dels casos, només accessible per als erudits i els especialistes.
O trobar suport per iniciar-se a la lectura d’un autor no precisament transparent com ho és Joan Vinyoli, un suport fet d’una tria de textos i d’uns comentaris del tot pertinents.
O visualitzar plegades les iniciatives que un ajuntament com el de Tarragona va sumant en favor de la difusió dels escriptors i de la seva obra, i poder-hi acudir com a un arxiu sempre viu.
O no dubtar ni un minut a posar a la disposició dels hipotètics lectors els propis textos sense passar, per bé o per mal, pel filtre que suposa l’edició en paper i comercial, com ho permet Relats en català.