Publicat el 6 de juliol de 2004
L’experiència
Ve un operari a canviar el pany de l’escala, que fa dies que no rutlla. Per allò de la presidència de torn de la comunitat, un rar honor a fe, em correspon gestionar-ho.
[…]
Enllesteix aviat la feina i, a l’hora de passar comptes, em lliura una capsa amb el pany vell, per si el vull guardar. Home, no cal, estic a punt de dir-li. Però no em deixa:
-Quedi-se’l, que de vegades hi ha veïns que el volen
veure -precisa, i per evitar ferir susceptibilitats afegeix-: No ho dic per vostès, però hi ha escales…
Se li entén tot. I li agraeixo el consell. Certament, hi ha escales…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Per cert, heu buscat mai un manyà a les pàgines grogues? Compteu quants n’hi ha. Com el triaríeu?
Després de mirar-me la llista de cap a cap vaig optar per la discriminació positiva. He trucat a l’única serralleria que té l’anunci íntegrament i exclusivament en català. No me’n penedeixo. El tracte ha estat exquisit, la feina fina. I ens hem entès sense passar per altres llengües.