Oi?

Si no fos que va de debò, seria per fer-s’hi un fart de riure. L’Audiència Nacional de les Espanyes, tota una audiència nacional, s’ha mobilitzat per estudiar de processar un xicot de catorze anys de Lloret de Mar per cometre accions terroristes. […]

La història, ja la deveu saber: es veu que el noi va tenir la pensada de recrear l’Exèrcit del Fènix que apareix a les novel·les de Harry Potter per adreçar uns anònims signats a certes empreses reclamant-los que etiquetin els productes en català. Vaja, un gest romàntic, carregat de bones intencions i amb un punt si ho voleu potser excessiu de malifeta. Hi ha coses que si hi jugues t’hi pots enrampar: internet és tan potent que és perillós, i no se sap mai si sota la pell de xai el mail amaga un llop ferotge i potser algú dels qui va rebre els mails es va sentir sincerament amenaçat.

Però al noi se li aplica la llei que l’Aznar es va inventar contra la kale borroka, la bola de neu es va fent grossa i el seu gest romàntic i adolescent esdevé una amenaça terrorista sense matisos (ja ho sabeu, tots els terrorismes són iguals). I embolica que fa fort: ara diuen que el volen acusar d’ultratge a la bandera… per unes fotos que es veu que hi havia al seu disc dur! Ai mare si m’entra un d’aquests estols de geos, què no hi trobarà a casa, i encara més en aquest espai tan íntim que és el disc dur, de què m’acusaran a mi també!

Es veu que el tenen per temible perquè la seva campanya contra els supermercats Dia i altres empreses tenia el reforç d’una pàgina web casolana. La fiscal, que vista l’obstinació amb què actua i les seves línies d’argumentació potser algú hauria d’assessorar o medicar, va reblar la intervenció adreçant-se a l’Eric: “Eres muy inteligente pero esta inteligencia la tenemos que controlar, porque si has hecho esta web con 14 años no quiero ni pensar qué harás cuando tengas 18.” Caram. Si aneu a la web veureu que és un fòrum de participació que crida explícitament al respecte (“respecteu, opineu i comenteu”, diu l’encapçalament de la pàgina, per aconseguir “fer d’aquesta web una bona web, amb un bon ambient”), però que és inequívocament independentista, tant com ho pot ser un adolescent de catorze anys.

L’Exèrcit del Fènix es presenta així: “Com bé diu el nom, som l’exèrcit que lluita per la renaixença del Fènix (Països Catalans). L’EdF és una organització que lluita per la catalanització total del país. Principalment lluitem per a la catalanització d’internet i les noves tecnologies, ja que volem un futur català, i les noves tecnologies són el futur.” Vet aquí l’amenaça. O tot és un malentès grotesc: si un diu que és un exèrcit i diu que lluitarà per alguna causa, ves que no aprofiti un descuit per treure els tancs al carrer! Tal com estan les coses, devia fer falta comprovar si l’EdF amagava armes de destrucció massiva. Però un cop vistes les dimensions de l’exèrcit potser hauria estat millor que l’Audiència donés el bon dia i demanés excuses per les molèsties.

Ja m’ho perdonareu, però ho trobo tot tan simplement delirant, tan kafkià, tan fora de lloc, que, després d’enviar-li
el meu suport i mentre esperem que a la sessió d’avui els entenimentats especialistes de l’Audiència dictaminin sobre la salut mental del noi i la seva família, només se m’acut afegir-hi una cosa, per ara: jo també sóc l’Eric. De fet, jo sóc molt més perillós que l’Eric. Si la tramesa d’aquests mails el converteix en terrorista, quins delictes -curiosament, i per fortuna, gairebé tots ja absents del codi penal- no dec cometre jo pensant com penso i manifestant-ho obertament com ho manifesto.