L’estupidesa
Em va semblar que no ho havia entès. Em va semblar que un dels talls que el telenotícies havia triat per il·lustrar el congrés del PSC mostrava José/Josep Borrell fent apologia de la constitució europea. I fent-ho amb un llenguatge que em feia pensar que no entenia el que sentia.[…]
Concretament, clamava contra “l’estupidesa de la lluita identitària” que tants morts joves, deia, ha costat a Europa. Em va semblar que no ho havia entès, però en rellegir-ho avui de la mà de Marçal Sintes me n’adono que sí.
I, amb tot, encara no ho entenc. Perquè el context i la trajectòria personal del flamant nou president del Parlament Europeu deixen ben clar que no podia sinó tirar contra nosaltres mateixos. Nosaltres, que en aquesta fira de les identitats ens ha tocat encarnar-ne, de moment, una de perdedora.
No, segur: l’home no parlava de l’estupidesa identitària dels espanyols. Aleshores sí que ho hauria entès. Perquè aquesta sí que ha costat prou sang, i certament també als catalans.