La por de la màquina davant el nom imprevist
Assisteixo a una sessió d’un diàleg del Fòrum. Sembla que hi vol haver lluïment de tecnologia. Mentre els ponents parlen, una pantalla a una banda de la sala te n’ofereix la imatge i, al quart superior, les seves paraules apareixen impreses en espanyol. […]
Es veu que és un giny que sobretitula per a sords. Deu ser un giny electrònic, més que no una persona humana. Què no pot, avui dia, la tecnologia.
Les paraules apareixen nerviosament, de vegades amb errors evidents que s’autocorregeixen abans que caigui la paraula següent. De cop i volta, una sorpresa. La ponent parla de ROBINSON CRUSOE. Llegim:
ROBINSON CRU PARTIDO SOCIALISTA
Les màquines encara no han guanyat la partida als homes. O tenen un sentit de la ironia -o potser és consciència històrica- que se m’escapa.