Oi?

Aquest matí el Bassas ens ha sorprès amb una entrevista en directe amb una dona de Puigcerdà. L’entrevista feia estremir: la dona parlava amb aplom però tremolosa, segura del que volia dir i del que s’hi jugava. […]

Segons el seu relat, viu atemorida per la seva antiga parella, un home que l’amenaça i contra el qual el jutge ha dictat ordre d’allunyament. Però ella el veu, s’hi topa, té por que ell incompleixi l’ordre. Per això, diu, viu enclaustrada a casa, i només en surt per fer el que és imprescindible, com dur les criatures a escola, i si pot ser acompanyada. Té por, si ho he seguit bé, que ell no en faci alguna quan s’endú el menut, que es veu que toca tenir-lo dues vegades per setmana.

L’entrevista feia estremir, sí. I, encara esmussat, en Bassas ha penjat el telèfon fent una crida a tothom qui hagués d’intervenir en una situació com aquesta, abans -deia, fent-se ressò d’unes paraules molt ben col·locades per la seva interlocutora- no sigui massa tard i hom ho hagi de lamentar. La seva crida no ha trigat a ser acollida per l’autoritat competent, en forma de trucada en directe al programa per part del Síndic de Greuges.

Ha estat un d’aquells matins, sí, que en Bassas s’enorgullia del seu programa, del seu caire d’irrefutable servei públic, de la seva capacitat de posar-se al servei de la gent, de l’audiència, essent-ne altaveu i finestreta privilegiada per a la resolució de conflictes de tot ordre.

Però aleshores control ha donat pas a una altra trucada. S’ha identificat com la parella actual del presumpte assetjador de la primera dona, i ha presentat una versió de la història que capgirava el relat. L’assetjador assetjat per la gelosia de la dona despitada. Un ex ara convertit en víctima per l’excés de zel dels legisladors que, impotents davant la recurrència dels actes de violència i els assassinats de dones a mans dels seus mascles, han optat per sobreprotegir les dones assumint el risc que algunes cometin abusos contra els homes que les han deixades o pels quals voldrien ser deixades, que en aquest món trobaríeu una mica de tot.

No sé si la cosa ha tingut després continuïtat, i menys encara si en tindrà en pròximes edicions del programa estrella de Catalunya Ràdio. Confio que no. Perquè em temo que no hem presenciat un moment gloriós del servei públic que en Bassas malda per construir. Em temo que hem assistit més aviat a un reality show, tan verídic com vulgueu, no gaire diferent d’aquests que ens escandalitzen i que titllem de porqueria televisiva.