Entre poc i massa
Algú a casa s’hi ha fixat i el comentari ha donat joc de sobretaula. ¿No aniria tot una mica millor, i el fred faria menys fred i la calor no seria tanta, si tothom calcés talles ajustades? […]
Fixeu-vos-hi. Hi ha aquella edat que els adolescents, ni que la majoria no hiphopegin, porten culots per pantalons i samarretes ben balderes. I, per la seva banda, a elles les brusetes els fan les espatlles estretes i, sobretot, deixen un bon tall de llomillo a l’aire lliure.
Segur que els uns passen calor quan en fa i les altres el fred més fred. Però això es porta i així vesteixen i semblen contents i contentes. I no t’hi posis, que encara sortiran les fotos aquelles on se’t veia amb l’aspecte que feies llavors quan l’edat era aquesta i els temps ja t’havien canviat.
Ben mirat, si en calcules el terme mig, entre el que falta aquí i el que sobra allà ja surten les talles que corresponen. La justa mesura de totes les coses, tan aristotèlica, també deu ser al capdavall una qüestió de visió de conjunt.