El que no gratifica
Faig un esforç de concentració per avançar en la correcció d’alguns exàmens que m’han quedat per llegir. M’hi he d’aplicar, que els dies passen, els alumnes es neguitegen, cal lliurar les actes o tot s’entrebanca. Però massa sovint ensopego amb perles que m’intranquil·litzen. […]
Per exemple, quan llegeixo: “Hem de recordar que els autors de postguerra dels seixanta com Espriu i Rodoreda escriuen sobre vivències passades.” Què devia voler dir l’estudiant que ho ha escrit? Em correspon intentar decodificar aital enigmàtic missatge? O simplement passo ratlla i m’aventuro amb la següent resposta?
El revers de les classes, si t’agrada fer-ne i t’hi diverteixes i t’hi apassiones, és aquest moment ingrat de l’avaluació. Sovint, allò que un dia algun estudiant expressava en forma d’evident interès per la matèria, fins i tot sincer, ha esdevingut només garbuix per sortir del pas i encara gràcies.
Som-hi, que ja en falten menys.