Oi?

La nit del dia de Nadal ve que no saps si sopar o no sopar, si serà millor dejunar o fer ni que sigui un mínim mos per no acabar de destarotar l’estómac. I avui, Sant Esteve, encara amb la gana esmussada, hi tornarem. O no, si gosàvem fer -que, menys galls que gallines, no gosarem- el que suggereix aquell poema que va néixer cançó. És d’un dels clàssics i fa així: […]

el matí de Sant Esteve
els galls ja no cantaran
i amb el fred i la vila deserta
la tristor serà molt gran

quan de gris desperti l’alba
i s’aixequi el sol brillant
sense els galls fent-li crits d’arribada
ningú no es despertarà

dormiran com soques d’arbre
i el Nadal se n’haurà anat
però al seu somni hi haurà festa encara
de tips i morts que estaran

apa vinga, nois i noies
vingueu tots aquí a cantar
anirem pels carrers de la vila
despertant a la gent gran

prendrem pals i pots i olles
farem gran terrabastall
diran: “ai, ¿a què ve tanta gresca?”
direm: “és que volem galls”

no volem, no no, senyora
que els mateu tots per Nadal
ans volem, quan despunti l’albada
que ens despertin bo i cantant

no ens agraden les gallines
nosaltres volem els galls
si els mateu altre cop farem vaga
perquè ah, aha, aha…