Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

El mal gust

Hi ha un escàndol que no te l’acabes: han retratat el príncep aproximadament disfressat de SS. El The Sun ho ha publicat a portada i tot en va ple, li han dit el nom del dret i del revés, hi ha qui s’esquinça el drap, com és possible, aquest xicot, i és el tercer en la línia successòria. Ell ja ha corregut a demanar perdó, però no n’hi ha prou. […]

Home, ja són ganes, disfressar-se de nazi, certament, però la reacció potser és un punt desproporcionada. Almenys per tres motius.

Primer. No sé si disfressat de Calígula o de Robespierre o fins i tot de Mao o de Stalin hauria provocat tant d’enuig. Hi ha gent que es veu que es disfressa tot sovint i de vegades tria personatges encara més inversemblants i sanguinaris i delirants i sempre hi ha algú que els riu les gràcies. La disfressa del príncep deu resultar xocant, doncs, pel que té, diguem-ho així, de pròxim. Perquè encara hi ha qui es vesteix de SS però no per fer-hi broma, sinó per convicció neoelquesigui. I perquè encara és massa fresca a la memòria col·lectiva, i a la de no pocs supervivents individuals de carn i ossos, la imatge i les gestes de l’esvàstica de debò.

Segon. No sé si la tria de la disfressa no deu ser un efecte secundari de l’estratègia de record del nazisme, de la necessària pedagogia contra l’horror i, dins d’aquesta estratègia, d’haver-ne fet un dels pretextos recurrents de literatura i cinema. El príncep Enric -perquè és d’aquest de la casa dels Windsor que parlem, sí- potser ha escollit, en la seva nícia ingenuïtat, només, encarnar un dels personatges malèvols de les pel·lícules, les sèries de televisió i altres relats, amb la mateixa candidesa que hauria pogut voler ser el llop ferotge o el capità ganxo. Deu ser difícil que no s’acabi banalitzant allò de què es parla massa sovint.

I tercer. Home, si no fos que hi ha en joc el respecte pels sentiments i les vivències de molta gent, diria que el que és revoltant, indigne de l’alt designi que els astres és probable que reservin al xicot, és, tout court, que es disfressi. Encara més, que cometi l’horterada d’anar a una festa de disfresses. Això, això sí que potser l’hauria de descavalcar de l’escala coronada. A ell i a tots els qui pepetuen per activa o per passiva semblant malson.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent