Com a un xino?
Tombo cantó i em trobo cara a cara amb un home jove indiscutiblement xinès que branda tímidament una butlleta mentre repeteix alguna cosa adreçant-se’m. […]
És tard i gairebé no em dono temps ni d’aturar-me. Per cortesia, però, li demano què vol mentre em fixo en el paper que du a la mà i que m’ofereix.
Hi reconec un tiquet de caixa, d’aquells de participació en un sorteig. Aleshores começo a entendre les paraules que mig diu. Les tradueixo: m’ofereix una butlleta de l’euroloto i me l’ofereix bé de preu, només per un euro, diu.
Naturalment, reprenc el pas abans d’acabar-me d’aturar. Aquesta és bona: t’aborden al carrer per oferir-te com una ganga un número de sorteig. I potser ho és una ganga, què sé jo. Però, ¿voleu situació amb més flaire a estafa?
La broma és massa fàcil i els fets són els fets. Per enxampar-te amb un feix de prejudicis, només faltava que el presumpte timador fos xinès. Ho era.
Hauré de vigilar. Ara recordo que no gaires dies abans, allí mateix, un altre individu treia de sota la gavardina una capsa amb un dvd portàtil o alguna andròmina similar i posant ullets d’àngel me’n cantava el preu. No el recordo. Vull dir que no vaig fixar-m’hi gens. Em sembla que no se m’acudiria mai acceptar una oferta així a peu de carrer, per bona que semblés.