És estranya la condició del qui té el do del carisma. […]
Deu caldre molta fortalesa interior, o ser encara més brètol, per
sobreposar-se a la força del propi carisma i no acabar arrossegat fins
al fons d’un pou de solitud, de monologuisme, de sentiment
d’incomprensió. I fer-ho pagar als altres, i pagar-ho un mateix.