Oi?

“L’Espanya actual és la història de dues febleses: la feblesa, dins la potència, de Castella, que durant la construcció de l’Estat modern no va estar prou organitzada com per deglutir les nacionalitats perifèriques (a diferència del que va fer França), i la feblesa de les nacionalitats perifèriques de no engrandir-se fins al punt de rivalitzar amb Castella.” […]

Ho llegeixo a La independència i la realitat, l’assaig de moda en què Hèctor López Bofill vol contribuir a fer-nos perdre la por a parlar seriosament de l’escissió d’Espanya. La cita descriu prou afinadament un estat de coses massa pròxim a l’atzucac. Un atzucac que cansa i que fastigueja.

No sé per què, m’ha vingut al cap una tonada del gran Sisa, que ja té alguns anys. Tancava la primera cara del primer disc, llavors que els escoltàvem en vinil, de La Catedral. Es deia “Bolero” i me n’ha quedat gravada a la memòria una estrofa, que diu amb més lirisme però no menys contundència una cosa ben semblant:

I la veu nasal ho anava repetint, entre sons i ressons cada vegada més fantasmagòrics, i xiscles, i espeternecs metàl·lics, indefinidament.