Oi?

Als que vivim vora mar, avui veure nius de cigonya té encara un punt d’experiència exòtica. […]

Però encara ha estat més sorprenent, aquells dies de l’escapada per Castella, veure-les volar. Bèsties grosses i d’aspecte tan poc gràcil, penses que no se’n sortiran, enfilades dalt de campanars estàtiques com ninots, fent anar el cap i aquell bec llarg a dreta i esquerra molt de tant en tant.

Però sí: quin tràfic de cigonyes amunt i avall, amb branques al bec, d’espadanya en espadanya, dintre les muralles d’Àvila.

Si elles, maldestres com semblen, se’n surten així, què no devem gosar poder nosaltres, si ens ha estat donada alguna gràcia…