Si
ahir em deixava endur per la paradoxa insuperable de l’haikú d’Espriu, avui m’ha abduiït un altre bucle, el que crea una reflexió de Pierre Lévy.
[…]
Pierre Lévy va publicar el 1987 l’assaig La machine univers: création, cognition et culture informatique, i, més d’un quart de segle després, les seves paraules continuen essent il·luminadores per entendre la transformació de l’espai cultural i social, humà fins i tot, que ha provocat, provoca i provocarà la capacitat de penetració en tots els ordres de la dimensió digital.
A La machine univers, doncs, Lévy va escriure:
“Pour sentir les choses comme elles sont et non telles qu’elles nous apparaissent, nous devrions nous y fondre et cesser de sentir”
Ho vaig llegir ja fa uns mesos, uns anys i tot. I em sembla que no me n’he refet…