Publicat el 9 de juliol de 2014
Tram 765
M’he entretingut a localitzar el punt de la Via Catalana on vam fer cap, ara farà deu mesos, i finalment l’he trobat. […]
Va ser al tram 765, a tocar de Colom i de les Drassanes. A la foto somriem, com somreia tot el país. I era un motiu més d’alegria no poder ser a primera fila i haver de buscar lloc a la segona o a la tercera: no hi vam cabre tots, al llarg de quatre-cents quilòmetres de recorregut, i això vol dir que hauríem pogut fer-ne dues o potser tres i tot, de vies…
Serà bo que ho tinguem present ara que comença la recta final d’aquest primer tram, decisiu, de l’alliberament. Que ho tinguem present i ho recordem als qui es desanimen i als qui volen desanimar-nos.
No érem quatre gats i teníem –tenim– molt clara la pregunta que volem respondre. Que reclamarem de poder respondre d’aquí a dos mesos, dibuixant la V gegant als carrers de Barcelona. I que respondrem, segur, d’avui en quatre mesos, el dia 9 de novembre, i tantes vegades com en tinguem ocasió. Perquè des d’ara totes les eleccions seran “plebiscitàries”.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent