Oi?

Diumenge havia de fer 69 anys, i a casa tot just fa uns dies havíem mirat on tenia previst de cantar, com qui diu per anar a celebrar-ho amb ell. Però Montreux ens quedava una mica lluny… I, de sobte, només en tenim les cançons. […]

Com aquesta, inoblidable, que recollia en una nota al bloc fa poc més de tres anys. O l’arravatada “Sylvie”, que dóna títol a la d’avui. O, insuperable, el crit nocturn de “Stella di mare” (“Così stanco da non dormire | le due di notte non c’è niente da fare | mi piace tanto poterti toccare | o stare fermo e sentirti respirare”). O la que porta la data de naixement de Lucio, “4.3.43”, que un cop l’has sentida ja t’acompanya com si expliqués la teva pròpia història: