Emili Teixidor, la conquesta de la llibertat
Emili Teixidor, la conquesta de la llibertat
Avui, el nom d’Emili Teixidor és indissociable de Pa negre (2003), una novel·la que, després d’haver estat tot un èxit de públic i de crítica, va ser convertida en cinema per Agustí Villaronga. La pel·lícula ha obtingut les màximes distincions a Catalunya i a Espanya, que l’ha nominada per a l’Oscar al millor film en llengua no anglesa. Podríem parlar només d’aquesta peça que culmina per ara un cicle narratiu sobre la recuperació de la memòria de la infantesa en temps de la postguerra civil espanyola. Però serà més just assajar un retrat de conjunt de l’home i de l’escriptor, de l’obra d’un dels valors més sòlids que ha donat la literatura catalana els darrers cinquanta anys.
Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) va formar-se com a mestre i va estudiar dret, lletres i periodisme. Als anys seixanta, va participar en la fundació de l’escola Patmos, vinculada als moviments de renovació pedagògica. Entre les seves primeres publicacions hi ha Quinze són quinze (1969), un llibre de lectura escolar que va esdevenir referent compartit d’una generació en els difícils anys de la dictadura feixista del general Franco. Al costat d’escriptors com Josep Vallverdú, Sebastià Sorribas o Oriol Vergés, va començar a escriure per a nens i joves. Naixia així una vocació literària a l’empara de l’experiència didàctica i del compromís amb el moviment de regeneració cultural català contra el franquisme. Als anys setanta viu a París i estudia cinema; el 1976 apareix el primer volum de l’Encyclopédie Alpha du cinéma, publicació per fascicles de la qual és un dels autors. Dirigeix Ultramar, un dels segells editorials de Salvat, divisió espanyola de la multinacional Hachette, i publica el volum de contes Sic Transit Gloria Swanson (1979), primera incursió de l’autor en la narrativa per a adults. Participa en projectes de cinema i ràdio –és autor del guió del llargmetratge El vicari d’Olot, de Ventura Pons, i dels de documentals radiofònics sobre García Lorca, pel qual va otenir un premi Ondas el 1998, o Martí i Pol–. Als anys noranta, incrementa la seva presència en mitjans de comunicació, especialment a la premsa, la ràdio i la televisió, on presenta l’espai literari Mil paraules. Al tombant de segle és reconegut com un especialista en l’estímul de la lectura.
D’Emili Teixidor es deu poder dir que sent passió per explicar històries que eduquin. Que eduquin en la lectura i en humanitat. Que formin el nen com a jove lector, que entretinguin l’adolescent iniciant-lo en el misteri de la identitat, que trasbalsin l’adult en confrontar-lo amb un paisatge moral que no el pot deixar indiferent. Hi ha, en aquest sentit, una subtil línia de continuïtat que relliga el conjunt de la seva obra narrativa, s’adreci a infants, a joves o a adults, i que té una estreta relació amb la formulació teòrica que ha fet en els seus assaigs sobre la formació del lector i la seva evolució fins a la maduresa, la plena capacitat lectora.
Els contes adreçats als lectors més joves, a partir de sis anys, acostumen a presentar situacions excepcionals en un marc quotidià a través de les quals el jove protagonista, i amb ell els lectors, viu una experiència que serà, en alguna mesura, de formació. Així, per posar-ne un exemple, a Quina gana que tinc!, el protagonista s’haurà d’espavilar després de quedar-se accidentalment sol a casa amb la nevera buida i sense diners per anar a comprar.
Teixidor recorre a gèneres literaris i temes que remeten a la tradició cultural més sòlida, i ho fa amb eficàcia i sentit pràctic. Així, trobem en les històries de la formiga Piga el patrimoni de les faules revisitat amb humor i capacitat de seducció de lectors fins a sis anys. O la novel·la policíaca en els casos de l’inspector Garrofa (El crim de la Hipotenusa, El crim de la tangent, El crim del triangle equilàter), a partir d’onze anys. Capítol a part mereix el recurs a la història per construir novel·les d’aventures, de caràcter indissimuladament formatiu i alhora sàviament allunyades del moralisme, com L’Ocell de Foc o Cor de Roure, per a lectors a partir de dotze i catorze anys respectivament.
És recurrent l’elecció de temàtiques que generen debat públic, com la qüestió ecològica a Sempre em dic Pere, l’especulació a Amics de mort, la immigració a El príncep Alí o la investigació biomèdica a Les rates malaltes. Aquests elements temàtics es combinen sempre en trames d’aventures i iniciàtiques que conviden el lector a formar-se una opinió pròpia socialment crítica, amb respecte a la diferència i contra els mecanismes del poder, al voltant d’una constant, la construcció de la pròpia identitat. Laura Sants, novel·la per a adults, proposa una mena de síntesi, carregada d’ironia, entre aquests procediments de la seva obra infantil i juvenil —ara els temes són la corrupció i els mitjans de comunicació—, la tradició literària de la comarca natal de l’autor i l’univers literari que explora en la narrativa per a adults.
Quin és aquest univers literari? Hi ha un predomini absolut del paisatge d’infantesa en el temps històric de la postguerra com a escenari moral de destrucció i, alhora, de creixement personal. D’ençà dels contes de Sic Transit Gloria Swanson i, sobretot, a partir de Retrat d’un assassí d’ocells, Emili Teixidor torna una vegada i una altra sobre la vida a la comarca d’Osona durant els anys quaranta. El 2010, després d’El llibre de les mosques i Pa negre, ha explorat novament aquest univers a Els convidats, novel·la coral que aixeca acta de com, després de la guerra, el totalitarisme s’infiltra en la consciència dels ciutadans i com aquests s’esforcen per sobreviure creant petits espais, modestos, relatius, de llibertat. L’àrida postguerra a la Catalunya rural és una al·legoria del desert moral heretat, però també, si voleu contra tot pronòstic, de l’esperança. Una esperança que no sé no veure encarnada per la vivacitat expressiva del llenguatge d’Emili Teixidor.
ALGUNES OBRES
Retrat d’un assassí d’ocells
Dos cossos al bosc, una mà enterrada entre flors i la llegenda d’un home bàbarament mutilat emmarquen la primera novel·la d’Emili Teixidor, una corprenedora evocació del paradís enigmàtic de la infantesa. El narrador emprèn, com qui escomet una investigació policíaca, l’aventura de reconstruir el temps perdut de la infantesa i la joventut sense deixar-se arrossegar per la nostàlgia. Té l’actitud del detectiu que torna a l’escena d’un crim i malda per aconseguir que les diverses proves encaixin fins a obtenir sentit. ¿No és, comptat i debatut, així com construïm la pròpia història, a partir dels materials d’enderroc de la memòria, la significació dels quals sovint se’ns escapa? L’evocació porta el narrador a descobrir fins a quin punt ha estat ell mateix, innocent, el testimoni involuntari de la lluita més crua pel poder, de manera que el punt final de la seva recerca, quan el sentit ha estat totalment desvelat, l’aboca a l’angoixa de l’absurd i de la culpa. Destaca de Retrat d’un assassí d’ocells la riquesa expressiva i el calidoscopi de personatges que donen cos a un temps i un espai concrets, la comarca d’Osona després de la guerra civil espanyola, amb un to mític propi de la gran literatura de projecció universal. Amb aquesta obra, que desenvolupa temes, personatges i situacions protagonistes del volum de contes Sic Transit Gloria Swanson, la seva primera obra no adreçada a infants o joves, Teixidor es revela un novel·lista ambiciós i potent, necessari.
Pa negre
Pa negre se situa en l’escabrosa postguerra espanyola dels anys quaranta, en un ambient de boira i en clau de drama fabril i rural. És un drama on s’entrecreua la memòria personal, la història i les llegendes, terribles, aplegades d’aquí d’allà. Emili Teixidor tria adoptar el punt de vista d’Andreu, el narrador, un narrador innocent i inconscient, que viu pràcticament sol, amb el pare empresonat i la mare a la fàbrica de sol a sol, intentant fer-se un lloc a recer en el món que l’envolta i en el qual ha tingut, quina paradoxa, la sort dubtosa de ser protegit pels senyors Manubens, els amos de la fàbrica. A través d’Andreu construeix un territori mític, que no és només l’espai geogràfic de la comarca d’Osona, sinó sobretot l’espai moral del nen que endevina el món adult, l’espai moral de l’adolescent, l’espai de la iniciació a la vida, als seus secrets i els seus misteris, l’espai de la renúncia i la traïció. Destaca, des de la primera pàgina, el paper essencial, nuclear, que té el llenguatge en l’evolució del personatge, en el seu procés de creixement moral. A través d’un veritable torrent verbal Teixidor recrea el món inevitablement feliç de la infantesa. Feliç, però alhora d’una tristesa fosca, bruta, de vegades sòrdida. Com ho és la descoberta de la realitat, que vol dir la injustícia, la maleïda veritat. Pa negre és una novel·la majúscula. Un exercici de creació del món, a partir de la recreació de la memòria i del llenguatge, sense concessions, també sense estridències, profundament generosa amb els lectors.
L’Ocell de Foc
L’Ocell de Foc recorre els camins de la Provença guiant el Cec de Cabrera, al capdavant d’una colla de comediants. Som en temps de la infantesa del rei Jaume I i de la croada contra els càtars, quan Europa era una perillosa cruïlla de camins i de llengües en difícil llibertat. El nostre protagonista, aprenent de trobador, hi descobreix l’ofici dels cavallers, la vida dels monestirs, els misteris de bruixots i bandolers, i, rere l’enigma de la pròpia identitat, el seu veritable destí. Teixidor té una notable habilitat a l’hora d’entrellaçar una trama d’aventures en la millor tradició de la novel·la juvenil amb una introducció històrica al món feudal i, a través de les peripècies de joglars i trobadors, una petita iniciació a la poesia. La Fundación Germán Sánchez Ruipérez va incloure aquesta novel·la, recomanada per a lectors a partir de 12 anys, en la seva selecció de cent obres del segle XX.
Cor de Roure
Cor de Roure és el nom d’un guerriller que durant la Guerrra dels Matiners va aixecar més d’un centenar i mig d’homes per lluitar a favor de Carles VI contra la seva cosina, la reina Isabel II. Situada a finals del segle XIX en el context de les guerres carlines, la novel·la reviu les tensions entre tradicionalistes i liberals que han configurat l’Espanya moderna, el xoc entre la superstició popular i el cientifisme dels il·lustrats, sobre el procés imparable de transformació social fruit de la revolució industrial que es viu a les conques del Ter i el Llobregat. Novel·la històrica sàviament documentada, es presenta al lector d’entre catorze i setze anys com una història d’aventures i d’intriga en què dos adolescents, un noi i una noia, en Tinoc i la Viana, descobreixen enmig d’una situació ben compromesa l’amistat, l’amor i la pròpia identitat. Així s’iniciaran, en companyia del lector, en els secrets de la vida.
Les històries de la formiga Piga
Emili Teixidor ha escrit diverses sèries de novel·les infantils, com les que protagonitza en Ranquet, els contes d’en Ring 1-2-3 il·lustrats per Philip Stanton o els casos de l’inspector Garrofa. Potser la més cèlebre de totes és la sèrie de contes infantils que protagonitza una simpàtica formiga, a través de les peripècies de la qual mostra als petits lectors valors essencials com l’amistat, la solidaritat o la diversió, que no és només pròpia de cigales. N’han aparegut fins ara vuit volums, de títol juganer: L’amiga més amiga de la formiga Piga, La formiga Piga es deslloriga, Petits contes d’intriga de la formiga Piga, La volta al món de la formiga Piga, Els secrets de la vida de la Formiga Piga, La formiga Piga lliga, La botiga de la Formiga Piga, La formiga Piga s’enfonsa en la història, tots ells traduïts també a l’espanyol. Les històries de la formiga Piga van valdre a Teixidor l’any 1996 el premi del Ministeri espanyol de Cultura i el reconeixement internacional de l’IBBY.
La lectura i la vida
Volum que recull deu assaigs, articles i conferències sota el subtítol “Com incitar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres”. L’experiència pedagògica de Teixidor i el seu rodatge com a narrador avesat a dialogar amb nens i adolescents sobre la pròpia obra són a la base d’aquest aplec de reflexions que donen pistes per ensenyar a llegir i estimulen el desig de la lectura. Teixidor hi mostra un elevat sentit pràctic, amb un desplegament de consells i estratègies que mereixen ser imitats, adreçats als professionals de la iniciació lectora, l’escola i la biblioteca, i també a les famílies. En la línia de les aportacions de Lewis, Steiner o Bloom, l’autor recorda que els llibres, en tant que dipositaris de la paraula, són la memòria del món, la porta d’accés al diàleg amb els morts i a les realitats imaginàries. I ho prova, apassionadament, des de la irrenunciable convicció que la lectura literària és un do que ens ajuda a afegir valor a la vida.
BIBLIOGRAFIA ESCOLLIDA D’EMILI TEIXIDOR
Obra en català, premis i traduccions
1933 · Neix a Roda de Ter
1967 · El soldat plantat, novel·la juvenil
1967 · Les rates malaltes, novel·la juvenil, premi Joaquim Ruyra
1969 · Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, novel·la infantil (traducció espanyola)
1977 · Sempre em dic Pere, novel·la infantil (1997: traducció espanyola)
1979 · Sic trànsit Glòria Swanson, contes, premi de la Crítica Serra d’Or (1983: traducció espanyola)
1979 · L’ocell de foc, novel·la juvenil (1993: traducció espanyola)
1980 · El príncep Alí, novel·la juvenil, premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1997: traducció espanyola)
1983 · Frederic, Frederic, Frederic, novel·la juvenil (1991: traducció espanyola)
1986 · Primer volum de les històries d’en Ranquet, En Ranquet i el tresor, novel·la infantil (1987: traducció espanyola; 1991: traducció francesa, finalista del Premi Europa a Poitiers; 1989: llista d’Honor del Premi Pier Paolo Vergiero de la Universitat de Pàdua)
1986 · Cada tigre té una jungla, novel·la infantil (1989: traducció espanyola)
1988 · Primer volum de la sèrie de casos que investiga l’inspector Garrofa, El crim de la Hipotenusa, novel·la infantil (1989: traducció espanyola; 1995: traducció italiana)
1988 · Retrat d’un assassí d’ocells, novel·la (1989: traducció espanyola)
1990 · Premi Atlàntida de la Nit de l’Edició al millor presentador o director de programa àudiovisual en català per Mil paraules (1990-1994)
1992 · Les Ales de la Nit, novel·la juvenil (traducció portuguesa)
1992 · Creu de Sant Jordi del govern de Catalunya
1994 · Cor de roure, novel·la juvenil, premi de la Crítica Serra d’Or (1995: traducció espanyola)
1996 · L’amiga més amiga de la formiga Piga, primer volum d’aquesta sèrie de contes infantils, premi del Ministeri espanyol de Cultura, diploma d’honor, medalla d’or i selecció internacional de l’IBBY
1996 · Seleccionat per a les IBBY d’Espanya com a candidat al Premi Internacional Andersen
2000 · El llibre de les mosques, novel·la, premi Sant Jordi
2001 · Amics de mort, novel·la juvenil (2003: traducció espanyola)
2003 · Pa negre, novel·la, premis de la crítica Joan Crexells, Lletra d’Or, Maria Àngels Anglada i Nacional de Literatura (2004: traducció espanyola; 2008: traducció grega)
2003 · En Ring 1-2-3 i el món nou, primer volum d’aquesta sèrie de contes infantils, premi Apel·les Mestres (traducció espanyola)
2003 · La rosa, la roca i el llop, novel·la juvenil
2005 · Quina gana que tinc!, conte infantil (2007: traducció espanyola)
2005 · Premi de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez al millor article periodístic sobre la lectura
2006 · Laura Sants, novel·la
2006 · Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català
2007 · La lectura i la vida, assaig (traducció espanyola)
2010 · Els convidats, novel·la
2011 · Premi dels escriptors catalans al conjunt de la seva obra
Més informació sobre l’autor a Lletra.