No fa gaires setmanes va rebre uns honors ministerials i tothom va veure que es fonia. Aquest matí el diari diu que ha mort. […]
I, sense buscar-la, em ve al cap la tonada d’aquella albada senzilla,
preciosa, que va incloure a la Cantata para un país.
Vam cantar-la, ja fa més de
vint anys, en sortir de l’esglesiola de Sant Genís dels Agudells, per
acomiadar el fèretre de l’avi. Ens va semblar que enllaçàvem, així, els
seus orígens ?les coples i corrandes de l’Alt Palància que cantussejava amb ullets murris?
amb el nostre present.
Avui, després de molts anys, n’he tornat a cantar algunes estrofes de memòria.