L’any que vindrà
Carles Torner em va convidar a presentar amb una dotzena d’amics la seva núvia d’Europa. Hi vaig llegir el poema “La biblioteca cremada” i una primera versió, d’urgència, d’una cançó que estripàvem ja comença a fer anys… Fa així: […]
L’any que vindrà
Amic, ara t’escric i així almenys em distrauré
i mentre et trobis tan lluny de casa encara t’escriuré més.
D’ençà que vas anar-te’n hi ha una bona novetat,
l’any que acaba tot just s’acaba
però les coses no acaben d’anar.
No es surt gaire al capvespre ni tan sols quan és festa
i n’hi ha que han posat sacs de sorra a prop de la finestra,
i s’estan sense dir res durant dies i setmanes,
i a aquells que no tenen res a dir
el temps no els passa pas.
Però el que diu la tele és que aquest any nou
portarà una transformació
a tots el que l’estem esperant
serà Nadal tres vegades i festa tot el dia
cada Crist baixarà de la creu
i els ocells també retornaran.
Hi haurà menjar i hi haurà llum tot l’any,
els muts i tot podran parlar
i els sords de fet ja ho fan.
I cadascú farà l’amor com li plagui,
els capellans podran casar-se
si més no a una certa edat,
i sense gaire enrenou algú desapareixerà,
seran potser els més desperts
i els cretins de cada edat.
Ja veus amic quines coses escric i dic
i que content que estic
de ser aquí en aquest moment,
Ja veus amic el que m’he d’inventar
per poder-me’n riure,
per continuar esperant.
I si aquest any passés només en un instant,
fixa’t amic
si no seria important
que en aquest instant també hi fos jo.
L’any que ara arriba passarà al cap d’un any
però jo ja em preparo i aquesta és la novetat
Al bloc d’en Carles en podeu veure una versió dels setanta. Aquesta és prou més recent: