Les coses són així. Ens duen allà on volen

“Estam entre les coses”, de Miquel Àngel Riera:

Estam, entre les coses,
com enmig de la mar.
Alçam un braç. giram el cap, pegam un crit:
i el braç espiga, el cap s’astora,
el crit s’encén.
Però estam, entre les coses, com enmig de la mar.
I si a les coses les mou
una maror obscura, constel·lant-les,
per la sang ens gisquen els dofins novicis.
El núvol, el tassó,
el telegrama viu, el quadret de Modigliani,
la cadira, la clau, l’arbre japonès,
tot ens revolta irresistiblement…

Feim projectes. Miram els calendaris
de coa-d¡ull, palpam camins a córrer
i feim previsió de rialles generosa.
Tot està a punt de grandia
perquè així ho hem desat amb la mà dreta
i està ben vist que res no pot fallar.
I, mirau!, a voltes basta que es rompi
un pua o dues de l’aclaridor
perquè es trenqui el cercle, s’esbuqui l’ordre
generador, el ritme fecundíssim
que ens havia de dur on projectàvem…

Les coses són així. Ens duen allà on volen
i viure enmig d’elles
us dic que és ben igual que viure
enmig de la mar…

Un pensament a “Les coses són així. Ens duen allà on volen

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *