Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
El poble espanyol com a excusa
La senyora Sáenz de Santamaria, enviada del President Rajoy a Catalunya, ha insistit en què el govern no pot autoritzar una consulta perquè no en té la potestat en residir exclusivament en el poble espanyol. Res de més fal·laç.
La competència per concedir l’autorització per a fer una consulta per via de referèndum correspon a l’Estat (article 140.1.32) i en cap article de la Constitució no diu pas altra cosa.
Fer una consulta, que no és vinculant en termes jurídics –cap referèndum no ho és–, només depèn de la voluntat política de l’Estat.
I l’Estat té tot el dret de negar la possibilitat de fer-la i cap tribunal, tampoc el Constitucional, pot exigir de l’Estat que l’autoritzi, la consulta.
Però l’Estat no té el dret d’excusar-se en què correspon al poble la decisió. L’article 1.2 de la Constitució sí que explicita que la sobirania resideix en el poble espanyol.
En la consulta, no es debat la sobirania del poble espanyol en els termes que la Constitució estableix.
La consulta és l’instrument més vàlid per conèixer de manera fefaent, segura i democràtica què vol el poble de Catalunya.
El problema de l’Estat és el pànic que té a la democràcia (que el poble s’expressi lliurement), a la possibilitat que els catalans diguin amb claredat meridiana que volen ser Estat (primer sí) i Estat Independent (en el cas del doble sí) i a les conseqüències polítiques que se’n derivarien.
Per tant, els qui administren l’Estat i els que aspiren a fer-ho busquen les excuses i els arguments que els semblen més o menys sòlids i adopten totes les decisions escaients per evitar el pànic de saber perquè intueixen el resultat de la consulta.
I no els agrada. Prefereixen per passar per no demòcrates abans que haver de concedir que una nació, la catalana, vol decidir lliurement el seu futur col·lectiu i que té dret a fer-ho.
I actuant així eixamplen encara més la distància entre Catalunya i Espanya. Tan difícil és veure que permetre la consulta és del seu interès, de l’interès de l’Estat?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És que només d’imaginar-ho ja estaria en pecat mortal!