Educació ComunicActiva + Pedagogia política

A propòsit de turisme de borratxera i festes joves amb excés d’alcohol

Cal pensar que tothom ha entès  que els excessos per festa d’estiu i excés d’alcohol no són exclusiva dels turistes estrangers que visiten el país. També ho practiquen ciutadans del país quan fan turisme a d’altre països o acudeixen a esdeveniments esportius o musicals. D’altra banda, tenim ben present que molts joves surten de festa els caps de setmana i bon nombre d’ells declaren que surten a emborratxar-se. Quan és un fet tan generalitzat, no cal senyalar ningú. Som nosaltres, una societat decadent d’un model anterior que s’ha desestabilitzat i cal reestabilitzar amb els recursos, oportunitats i formes organitzatives del nostre temps. Falta intenció, projecte col·lectiu social i desenvolupament lliure personal.

Què aporta la pedagogia?

La pedagogia com a ciència a partir de Kant i Herbart (1804) deriva de les finalitats de l’educació (filosofia) i es fonamenta en el coneixement de la persona (psicologia). Si no tenim clar l’humà que eduquem, no sabem què fem. Homeros a través de la narrativa deixava clar un model d’home, Ulisses, intel·ligent, enginyós, decidit i fidel a la seva esposa i el seu fill i solidari dels seus companys de viatge que afronta moltes vicissituds. tempestes, atacs i seduccions.

A través de la història, de la nostra història cultural hem vist diferents models d’humà, el cavaller i el monjo medievals en Ramon Llull, l’estudiós de la ciència i l’univers del Renaixement, l’il·lustrat que aplega el coneixement en l’Enciclopèdia i malda per la instrucció universal, el ciutadà del Noucentisme a Catalunya que és un  ideal de cultura i cosmopolitisme a partir de les pròpies arrels.

Quin ideal d’humà projectem avui en l’educació? El d’un individu preparat en ciència, tecnologia i l’anglès com a llengua instrumental que sigui altament competent, que assoleixi l’excel·lència concretada resultats en proves i màximes puntuacions en accés a la universitat  per poder escollir amb llibertat. (Llibertat d’escollir potser sense pensar ni de sentir).  De fet, esdevé competitiu com correspon per fer empreses competitives, mercats competitius i obrir-se a la globalització que ens iguala o uniformitza tots. Si tot és uniforme, s’imposa el millor preu, la localització de la producció a més baix cost i la innovació contínua per superar els competidors. Tot ha de ser rendible i es perd el gust pel coneixement. El respecte per la persona es diu de paraula però se la utilitza i que cadascú es solucioni el seu problema. Hom diu: It’s not problem.

La pedagogia va experimentar un important progrés als inicis del segle XX amb aportacions de la biologia i de la psicologia (Claparède, Wallon), però afectat per les guerres  es va aturar amb la Segona Guerra Mundial possiblement perquè alguns pedagogs alemanys (Krieck, Petersen) va subordinar la pedagogia als règims totalitaris nazi i feixista.

El coneixement de la persona a educar no s’actualitza i tant com ha progressat. La psicologia ha progressat moltíssim però està al servei de la publicitat i del consum i els estudis sociològics d’opinió estan al servei del mercat i dels grups polítics que cerquen assolir la majoria en les eleccions. I la neuropsicologia ha fet grans aportacions que expliquen l’aprenentatge i poden avalar uns pràctiques pedagògiques i aclarir que d’altres s’han d’atribuir a la persona de l’educador però que no són generalitzables.

Tot amb tot, després de les guerres, el creixement econòmic dels països europeus ha estat evident. La classe mitjana, persones amb estudis mitjans o superiors i economia que permet fer despeses en cultura ha crescut fins a la crisi/estafa econòmica de 2007. Ara els organitzadors del sistema econòmic volen reduir la classe mitjana. Per la seva part la pedagogia ha anat quedant instrumentalitzada, subordinada a la tecnologia, buida de pensament en aquesta marea negra de la Postmodernitat que tot ho presenta com a relatiu, opinable, perquè no hi ha veritats absolutes.

Fins aquí una situació del tema.

Cinc tesis explicatives enunciades breument que la pedagogia ha d’integrar per a fer propostes d’intervenció. Les podria argumentar extensament i convido a discutir o reforçar.

1 Filosofia. Si l’educació no presenta cap ideal, de societat i de persona, per tal de suscitar en els alumnes la voluntat de decidir la seva pròpia cosmovisió i sentit de la vida, ens estranyem que tan majoritàriament durant uns anys de joventut no hi hagi altra aspiració que festa i borratxera?

2 Sociologia. Si solament esperem dels joves resultats, excel·lència (acadèmica?) i veuen que nosaltres ens guiem per les coordenades de màxim guany i mínim esforç (coordenades de l’economia)… podem esperar altra cosa que veure com eviten l’esforç en no fer una activitat gratificant?

3 Etologia humana. L’avorriment agressiu (K. Lorenz, F. v Cube). Explicació científica amb la llei de la doble quantificació. Atès que tenim alumnes que no pateixen necessitat, els esforços que han de fer són mínims i per això cada vegada demanen estímuls més  grans. En la cerca d’emocions, l’alcohol és un disparador de l’energia acumulada, no gastada. Se’n salven més els qui practiquen esport i d’altres canalitzen l’energia cap a esports de risc.

4 Comunicació de masses. La moda, les noves tendències. Els mitjans enganxen presentant allò que encara no s’havia vist, que és més atrevit, que és més transgressor de les normes… El que havia de ser l’excepció, la crítica il·lustrada de la tradició es converteix en pauta de conducta.

5 Salut i benestar. Els hàbits saludables s’han d’adquirir de ben petits amb patrons clars de conducta que donin els adults. Els patrons es donen amb paraules i amb modelatge i actualment els adults propers o els models dels mitjans de comunicació no són favorables. Les debilitats dels adults, comprensibles, avui estan a la vista dels infants i són amplificades pels mitjans audivisuals (tv, vídeo, cinema) i es produeix un efecte multiplicador.

I la pedagogia ha de fer propostes d’intervenció. La pedagogia no sols ha de ser explicativa, ha de dissenyar, és enginyeria social… i de caràcter empíric ha de mostrar la seva eficàcia en el sentit més integral en benefici de la persona i la societat. ø Martí Teixidó

Serà la propera entrada. 6 mesures o accions: 1 Pacte social per a l’educació. 2 Institució escolar. 3 Currículum escolar i cultural. 4 Direcció pedagògica. 5 Professió docent  6 Finançament.