El descans forma part de les necessitats bàsiques de tota persona. Els professionals de l’educació infantil hem de vetllar per satisfer aquestes atencions bàsiques.
A les escoles bressol i també al parvulari els infants fan la migdiada, per tant, hem de ser coneixedors dels diferents trastorns i alteracions que poden passar durant el descans.
Podem trobar les disòmnies i les parasòmnies.
Les disòmnies són trastorns en la quantitat, la qualitat i l’horari del son, més conegut com l’insomni. L’insomni és la incapacitat de poder dormir com es necesssita. Representa dificultats per conciliar el son, a desvetllar-se durant la nit, de manera que influeix en la quantitat i qualitat del descans. És l’alteració més freqüent en l’edat infantil.
Els desencadenants de l’insomni poden ser:
La intervenció daban de l’insomni inclou analitzar les condicions ambients per afavorir la comoditat, el benestar físic, mantenint una temperatura adequada, aïllament acústic, crear les condicions adequades, evitar canvis en l’entorn habitual on dorm l’infant i els rituals que es produeixen a l’hora d’anar a dormir.
Les parasòmnies es caracterixen per ser conductes anormals associades al son en els moments de transició son-vigília.
Les parasòmnies més freqüents són:
Però en que consisteixen aquestes parasòmnies? Vegem-ho!
El malson provoquen ansietat, crits i plors. Un cop que l’infant es desperta té un record detallat del contingut del son i una forta sensació de realitat que li produeix por.
La somnilòquia consisteix a parlar, riure, cridar o plorar en qualsevol fase del son. Es tracta de paraules aïllades o frases molt curtes relacionades amb fets de la vida quotidiana. Un cop s’ha despertat del son, no es recorda res.
El somnambulisme es caracteritza per episodis repetits de comportaments motors complexos que s’inicien durant el son i que impliquen que l’individu s’aixequi del llit i comenci a caminar.
Els terrors nocturns són episodis de despertar brusc, on l’infant s’incorpora de cop, amb expressió de pànic i signes d’ansietat, pupil.les dilatades, sudoració, taquicàrdia. Els pares miraran de tranquil.litzar-lo però l’infant no connecta amb la realitat.
El bruxisme consisteix en fregar-se les dents les unes amb les altres. Es deu a l’acumulació de tensió en la zona de la mandíbula que durant el període del son es descarrega produint un so característic. Es relaciona amb l’estrès i factors genètics, amb l’edat tendeix a desaparèixer. No obstant, pot perjudicar la salut dental del nen i cap utilitzar una pròtesi dentària per dormir.
Jactatio capitis consisteix en moure rítmicament el cap o tot el cos sobre el coixí. Aquest balanceig es pot acompanyar de sons guturals que es produeixen durant la relaxació prèvia a quedar-se adormits. Es considera normal entre els 6 mesos i els 4 anys. Després d’aquesta edat poden ser símptomes de carència afectiva i dificultats en l’adquisició d’un bon hàbit per anar a dormir.
També podem trobar altres altercions com els ronquets i l’enuresi noctura (fer pipí mentre es dorm).
La síndrome de la mort sobtada del lactant o mort al bressol es la mort sobtada d’un infant menor d’un any de naturalesa inexplicable i sense causa concreta. No obstant, per evitar aquest fet és convenient:
ML.
He de dir que gràcies a tu vaig descobrir que tinc somnilòquia. La veritat és que no pensava que fos un trastorn del son, pensava que era normal. De fet he vist unes quantes persones que durant alguns somnis parlen.
Si que és complexe tot això de l´insomni infantil ! Va molt bé tota aquesta informació que has posat per saber exactament que li passa a una criatura quan no dorm correctament. Sobretot son molt interessants aquests consells sobre la mort sobtada, qualsevol precaució és poca si ajuda a evitar una desgràcia així.