Premis ?Drac de Sant Jordi? (1ª edició)
Si algun dia he d’enviar el meu currículum hi
posaré com a meritat que no m’han concedit la Creu de Sant Jordi …. i s’ho m’ho penso millor
segurament no en faré menció perquè amb Javier Godó, Narcís Serra o Johan Cruyff,
per exemple, no tenim gaire en comú respecte a la idea del país on vivim, encara
que tots l’anomenem igual: Catalunya.
Que les institucions premiïn a persones o entitats
esta bé, però el criteri és sempre institucional i es mira d’acontentar a tothom,
la millor manera de no deixar a ningú content.
Des de l’oposició ciutadana on
estic i estem uns quants o molts, he
optat per instituir el
Premi
“Drac de Sant Jordi”
Per aquells conciutadans que no tan sols no han
resultat premiats per el treball desinteressat per el seu país, sinó castigats
amb el silenci còmplice -en el millor dels cassos- i la indiferència
massificada en forma de “català emprenyat i desmemoriat”
No havent-hi temps de constituir el Jurat, ni d’encarregar les pertinents condecoracions
Declaro
premiats en aquesta Primera edició a:
Miquel
Català (plas, plas, plas….)
Informàtic lleidatà que s’ha pres d’immensa feina de traduir a la
nostra desvalorada llengua la web del Parlament Europeu, i ha rebut com a
reconeixement l’amenaça de denúncia per par de la Molt Menyspreable
Institució.
Éric
Bertran
(plas, plas,
plas….)
Que a l’edat de 14 anys, quan la majoria no arriben ni a “bollicaos”
ja va aprendre en citació pròpia quina llei li tocaria patir per haver nascut en un país… anormal?, subnormal?,
paranormal? disminuït?.
Diferent!!!! (ni millor ni
pitjor): El País d’en Fullaraca!
I fins l’any que ve.
Queda oberta la proposició de candidatures
per als dos premiats i per al blocaire que ha instituït el preuat guardó “Drac de Sant Jordi” . Ara no tinc temps i he de sopar però m’esforçaré per a trobar una dona mereixedora del premi. (No ens podem rendir tan fàcilment). Bona nit!