De gais i gaies
Passejant pel mall de les galeries vilaweb m’aturo a la bloctigueta del diputat Romeva de ICV.
M’ha cridat l’atenció la foto artística del nu masculí en posició sexboy acompanyat amb la senyera de l’espectre cromàtic, aquests d’IC-V ja no poden acaparar mes colors!
Els tenen tots, però no els pugen.
.
El sermó sobre l’homofòbia ja em te força cansat i em recorda els que havia sentit de petit a l’esglèsia: el capellà tronava contra el pecat i els vicis, tothom es senyava i se’n penedia, i en sortint tothom pecava. Però el políticament correcte era això, encara que aleshores no es digués d’aquesta manera.
A què ve aquesta insistència a la condemna de l’homofòbia, es que potser desaprovar l’homosexualitat és un crim?. Crec que darrera aquesta pluja de proposicions de lleis i resolucions que alguns politics i partits impulsen no hi ha joc net.
És un fet que la promoció de l’homosexualitat és d’interès comercial i que el model familiar tradicional és d’interès social. Això no és una apreciació ideològica, és una constatació estadística: unitat per unitat el model de vida homosexual genera molta mes despesa -consum- que el model hetero o tradicional. No cal que ens n’escandalitzem, però tampoc que hi tanquem els ulls per por a ser titllat de fatxa, carca, o ves a saber què.
També l’esquerra ha trobat en aquest filó un ariet per distingir-se i batre l’hipocresia de la dreta conservadora. Paradoxalment doncs, els interessos comercials, que solen anar lligats a la dreta, en aquest microclima conviuen confortablement amb els plantejament esquerrans, ves per on!
Una altre cosa diferent, és que cadascú visqui com i amb qui li plagui. A nivell personal tot és respectable, però altra cosa es el valor social d’aquesta llibertat individual.
Antany era necessària la dona com a màquina de parir, perquè la població creixés, avui amb la superpoblació mundial això ha canviat i tan homos com heteros opten per traspassar la feina de procrear, suposo que com a reacció biològica inconscient. Però algunes parelles (hetero, per descomptat) encara teixeixen a mà, amb el fil i el taler que els toqui, no fan escarafalls o s’aguanten de les incomoditat i renúncies que comporta la cria de cadells humans i evidentment el pla d’igualtat en el nivell d’aportació social d’aquests, passa a una alçada força mes amunt que el que assaboreixen altres vincles de convivència
Així doncs, deixem fer a la natura que ens estalviarem feina, i si uns quants dictadors de lleis ens dicten el pensament únic -d’esquerres o dretes- que els bombin.
Posat a fer referèndums, si en convoquessin un sobre l’acceptació popular de l’homosexualitat, el resultat estaria cantat, com cantada era la disposició dels feligresos a fer cas de les prèdiques del rector.
O és que uns grups de pressió, prou potents, ens imposaran penes de presó per negar l’igualtat entre les opcions sexuals com ja ha passat a Alemanya i altres països amb la llei que condemna a la garjola negar l’holocaust contra els jueus?. Posat en aquesta via que els hauríem de fer els que neguen la tortura a Guantánamo, els assassinats d’estat a Palestina o l’espoli de la meitat sud de l’hemisferi?.
Tot canvia amb el temps, però segur que els antics Mestres en Gai saber (Carner, Guimerà, Verdaguer, Apel·les Mestres..) es regirarien a dins una gaia de la tomba si ara traguessin el cap pel mon del 2006.
Barrejar coses que no tenen res a veure, fins i tot amb un vernís de cultureta, per vestir l’homofòbia de sempre no dissimula gens el teu prejudici, nascut precisament de la intolerància històrica dels cristians (la secta més criminal de la història de la humanitat, per cert).
I és que la llibertat individual o es tradueix en valors socials o no és tal.
I una altra cosa, aquí ningú promociona l’homosexualitat, sinó la superació del prejudici. I per molt més que per interessos comercials. Si un dels teus fills et diu mai que és homosexual potser ho entendràs.
Benvolgut Josep,
M’agradaria fer unes quantes puntualitzacions sobre algunes de les frases i "fets" que defenses:
1) Primer, jo sóc Convergent. Sóc gai i no voto els partits que es defineixen d’esquerres. També m’agradaria que Convergència, com a partit liberal, adoptés sense reserves la bandera de l’arc de Sant Martí;
2) Què vol dir "desaprovar" l’homosexualitat? No es pot "desaprovar" quelcom que no es tria. Potser "desaproves" la gent amb ulls verds? Emprant aquest mot fas evident un prejudici. Potser pots "desaprovar" la conducta d’un sector de la població gai i lesbiana, però l’homosexualitat, per sí mateixa, no es pot "desaprovar".
3) Afirmes que "és un fet que la promoció de l’homosexualitat és d’interès comercial". Feia temps que no llegia un disbarat semblant. Es pot promoure la visibilitat de les persones homosexuals, però no es pot "promocionar" l’homosexualitat per ella mateixa. O bé t’agraden físicament les persones del teu mateix sexe o no. Que els homosexuals hagin guanyat més visibilitat en aquesta darrera dècada comporta, inevitablement, el sorgiment de negocis i serveis adreçats a un sector de la població que vivia amagada. El capitalisme i la llei del mercat han de donar resposta a les necessitats i demandes de la població (ja siguin hetero o homosexuals).
4) Dir que el model "familiar tradicional" és d’interès social és una afirmació completament ideològica. Potser era millor quan dues senyores vivien juntes "com a amigues" i morien conques sense haver pogut mai expressar el seu afecte? (no dic pas que totes fossin lesbianes). Potser era millor quan a BCN i alguns racons de l’àrea metropolitana hi havien boscos o jardins on, de nit i d’amagat, s’hi trobaven els homes solters gais i els homes casats? Potser era millor que una part important dels homes gais triessin el seminari com a opció de vida? El model "tradicional" només s’aguantava amb la hipocresia i la mentida. Francament, per mi, millor que aquesta "tradició" es perdi;
5) La teva anàlisi pseudo-econòmica sobre la despesa unitària és un altre disbarat vergonyós. Es pot analitzar el tipus de despesa en què una persona sol incórrer (si té fills, una part de la seva despesa s’haurà de dedicar al seu manteniment) però el nivell total de despesa de cada persona ve donada pel seu nivell de renda i per les opcions de despesa o estalvi que triï. Si una persona és soltera, òbviament, la renda destinada al benestar personal i no d’altri, s’incrementa. Així de simple;
6) Si hi ha algun empresari, ja sigui de dretes, liberal o d’esquerres que dóna resposta a una demanda potencial tot oferint un producte o servei, simplement, és un bon empresari;
7) Novament, quan parles de "valor social" de les opcions de convivència personal, fas un judici ideològic. Encara que hagi estat silenciat, reprimit, discriminat i condemnat, l’homosexualitat ha existit, existeix i existirà. Un tema ben diferent és la visibilitat que se li doni. Jo crec que el "millor valor social" és el d’una societat que fugi de l’hipocresia;
8) Reconec que la decisió de procrear va lligada a sacrificis. No voldria que oblidessis el nombre creixent de parelles homosexuals que tenen fills ja sigui mitjançant la inseminació artificial (principalment lesbianes) o bé adoptant. Un cop dit això, els homosexuals que decideixien romandre solters i sense fills, o casats i sense fills, continuen siguent elements valuosos i productius per a la societat. Tots paguem IRPF i contribuim, de forma igualitària, al manteniment de les escoles i universitats que utilitzaran les noves generacions (malgrat que no siguin membres de la nostra estirp). Parlant clar, amb els nostres impostos subvencionem les llars d’infants, escoles, programes de beques, programes de promoció infantil i de juventut i universitats com qualsevol altre català;
9) La frase sobre els "dictadors de lleis que dicten el pensament únic" és produndament reaccionària i reveladora. Que jo sàpiga, la teva intervenció en aquest bloc, forma part de la llibertat d’expressió. Si no t’agraden les lleis aprovades pels grups parlamentaris del Parlament, sempre pots votar-ne d’altres o bé, arribat el cas, pots intentar cercar gent que comparteixi les teves opinions per fer-vos sentir i, si cal, participar en el procés de decisió pública;
10) El paràgraf sobre el referèndum és, novament i des del meu punt de vista, un disbarat esfereïdor: des de quan es decideixen els drets de les minories mitjançant el vot de la majoria? Pregunta-ho als jueus de l’Alemanya Nazi. Per alguna cosa hi han els drets constitucionals i els tribunals de garanties;
11) Com podries negar "la igualtat" de les opcions sexuals? Si som persones iguals en drets, la orientació sexual com a dret tampoc es pot "negar". No veus el parany en què estàs incorrent?
12) Em fa gràcia que triïs personatges del segle XIX per fer palesa la diferència entre la societat actual i la hipocresia, por i l’ofuscació de la societat decimonònica. Llegint-te no tinc cap dubte que ets sentiries més còmode a la Catalunya del 1800 i escaig que no pas al segle XXI.
Bona sort! Obre els teus horitzons!