Publicat el 9 de novembre de 2005
Impost clerical
No a la religió a l’escola. Ni com a assignatura obligatòria ni avaluable.
La religió ja s’estudia a les ciències socials, la història i en l’art.
+…
La religió és un sentiment que pertany a l’àmbit de la intimitat.
La religió s’ha de recloure on sempre se n’ha fet practica i divulgació o adoctrinament. Les esglésies, sinagogues, mesquites, pagodes o altres temples.
S’ha de separar l’escola de l’adoctrinament promogut pels sectors de ideologia integrista.
S’ha d’acabar amb el concordat; l’estat laic a de posar fi a l’herència franquista.
L’església catòlica ha de deixar de rebre diners per cada bateig, autèntic impost eclesiàstic.
L’ apostasia és un dret quan de la religió se’n fa un us recaptatori.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
1. Prefreixo pagar (o no) l’impost clerical que no es obligatori que l’impost estatal que sí que ho és. Amb ambdós impostos es fan coses que no vodria que es fesin.
2) La religió no és ni ha estat mai una questió privada. Tan el que té sentiment religiós com el que te afany antireligiós preten fer proselitisme, i això no pertany a l’ambit privat. Tota la historia n’es la demostració
3) Les creences(religioses o atees), mai són nomès una questió privada. O és que el que creus no ho vols posar a la pràctica?. Doncs ja estas fent proselitisme.
4) Hi ha religions teístes (cristiana, musulmana , jueva) i religons atees (laicisme, ateísme). El que creu que és ateu també és un creient en l’ateísme i el defensa com fan els teístes.
5)Que en treurem d’ensenyar a l’escola la religió atea en comtes de la teísta?.
Els mals de l’escola són molts, no n’hi afegim més.
La religió no pot ésser una assignatura obligatòria i avaluable simplement perquè és un coneixement basat en la creença, no en la ciència, no en allò demostrable. Com es pot dir que déu va crear el món quan s’està demostrant que la Biblia pot estar escrita per diverses persones en diverses èpoques diferents de la història i sense cap base científica; segurament no és més que un llibre com el Quijote. Algú s’imagina una assignatura que tractès únicament sobre el Quijote? Seria per cagar-se ja. L’escola ha de complir una funció humanitzadora i social, preparar la gent per la vida i per a la cooperació mútua, ja que no ens queda una altra alternativa: som comunitat, individus que s’interelacionen constantment i mútua, doncs cal, així, formar individus que sapiguen interalacionar-se. Cal formar científics, evidentment, però la ciència no es construeix amb qüestions de fe. El meu fill fa religió, ho confeso, jo no estic pel tema, però hi han altres històries i per això la fa. Em pregunta: -papa, com es va fer el món i l’univers- i jo li dic -doncs això no se sap encara molt bé, i em diu -papa, el món i l’univers ho va fer déu, això ho explica la senyoreta X a classe- i jo li contesto -Bé, és una de les creences que hi han, però no se sap-. Com es pot pretendre ensenyar en ple segle XXI que el món el va fer déu. Collons! en quina societat vivim. La ciència parteix sempre del dubte per a progressar. La fe parteix del dogma. Una societat no pot pas construir-se sobre ensenyaments dogmàtics.
Agur